Resultats de la cerca

Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena La seva…

El seu pare fou el seu primer mestre de música El 1633 era organista a Jindrichuv Hradec, l’únic càrrec oficial que tingué al llarg de la seva vida Del conjunt de la seva obra, només s’ha conservat aproximadament una tercera part La seva música religiosa -amb textos en llengua vernacla i en llatí- comprèn misses, himnes i un magníficat En algunes de les seves composicions s’aprecien trets musicals provinents del folklore del seu país natal L’obra en estil italià més important de Michna és Sacra et litaniae 1654, en la qual usà entre quatre i sis veus solistes i dos cors amb una…

Fou contractat com a mestre de capella de la catedral de Mèxic, càrrec que ocupà l’11 d’octubre de 1791 La seva simpatia pels ideals republicans francesos i la traducció d’una cançó francesa de contingut considerat subversiu li valgueren una citació, el 1794, per part de la Inquisició Es jubilà al gener del 1815, any en què es traslladà a Espanya Fou un compositor molt prolífic La seva obra es conserva en diversos arxius A Montserrat, per exemple, hi ha un motet datat el 1789 Majoritàriament l’obra de Juanas és feta per a cor i un conjunt instrumental format per corda, oboès, trompes, baix i…

La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa els futurs…

El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…

Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…

Generalment són unes pólvores més o menys fines obtingudes per extracció a partir dels grans de cafè torrats i mòlts normal, torrefactes o descafeïnats Aquest extret és sotmès a deshidratació, per polvorització o per liofilització, i posteriorment hom l’aglomera per a millorar-ne la solubilitat Els components aromàtics propis del cafè torrat poden ésser separats abans de l’assecatge i reincorporarts en el moment de l’envasatge per tal d’evitar llur pèrdua durant el procés de transformació L’envasatge es realitza en una atmosfera de nitrogen amb la finalitat de conservar l’aroma del producte i…

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…