Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
barca
Barques
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar i també per a navegar a distàncies curtes.
Algunes barques barca de mitjana, quillat, etc tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada D’altres barca de palangre, barca de sardinals, tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor Moltes barques no tenen coberta ni corredor caro, gussi, bot, etc, però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un model mallorquí 1, cap de…
balenera
Transports
Embarcació menor, amb la popa d’una forma tan afuada com la proa, propulsada a rem o a vela, i en aquest darrer cas solia aparellar veles al terç.
Fou usada originàriament i fins a la darreria del s XIX per a la pesca de la balena, i actualment ho és com a embarcació auxiliar
contra
Transports
Aparell amb el qual és retinguda la botavara de les veles cangrees quan, en navegar amb vent de popa, aquella tendeix a moure’s enrere per efecte dels balanços.
orsar
Transports
Maniobrar una embarcació, tot girant el timó o tot afegint veles a popa i traient-ne a proa, de manera que posi proa al vent i navegui contra aquest.
pesca

A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…
Fibra o narcòtic
Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil distingir una…
La indústria naviliera
Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El desenvolupament de la…
parrella
Transports
Cap accessori que dóna la volta per tota l’arboradura de les embarcacions de pesca grans, destinat a estendre-hi les veles quan es mullen, la roba de la tripulació, etc.
arbre
Transports
Cadascun dels pals rodons fixats en una nau més o menys perpendicularment a la quilla, destinats al sosteniment de les veles i les vergues, especialment el d’una embarcació de pesca.
galiassa
Transports
Nau de guerra més grossa que la galera, amb una sola coberta, que arborava tres pals amb veles llatines i que duia fins a trenta-dos remers per banda i vuit canons.
Construïda per primera vegada al s XV amb la finalitat de superar la potència d’artilleria de les galeres, tingué la màxima difusió durant el s XVI, però per la seva feixuguesa fou ràpidament superada per naus més ràpides i amb més capacitat de maniobra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina