Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Percy Goetschius
Música
Pedagog de música nord-americà.
Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també…
Silvio Varviso
Música
Director d’orquestra suís.
Es formà musicalment a Zuric i a Viena, i tingué Clemens Krauss entre els seus mestres El 1944 debutà al Teatre de Sankt Gallen, i al cap de dos anys esdevingué el titular de la seva orquestra, càrrec en el qual romangué fins que començà la seva relació amb l’Òpera de Basilea, primer com a director titular 1950-56 i després com a director musical 1956-62 Destacat intèrpret wagnerià, entre el 1969 i el 1974 freqüentà el podi del Festival de Bayreuth El 1965 es traslladà a Estocolm, on, fins el 1972, dirigí a l’Òpera Reial Aquest darrer any obtingué el càrrec de director general de música del…
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…
Selva Negra

Vista del llac Titisee i del Feldberg des del Hochfirstturm
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…
Salvador Mas i Conde
Salvador Mas i Conde
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra.
Inicià la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat 1959-65 i al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1965-74, on, en 1970-74, fou deixeble d’A Ros Marbà com a estudiant de direcció orquestral Al mateix temps, seguí estudis de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment estudià a Viena 1974-77 amb H Swarowsky, K Osterreicher, O Suitner i G Theuring, a Salzburg, amb Bruno Maderna 1969 i a Siena, amb Franco Ferrara 1971 Ha estat director del Teatre Municipal de l’Òpera de Magúncia 1977, de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1978-81, de la qual esdevingué…
,
Kraftwerk
Música
Grup alemany de música electrònica.
Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com Tangerine…
Ferran I
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1558-64).
Rei de Romans 1531 i de Germània 1556 Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau, i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats A Hongria hagué de…
Confederació Germànica

La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.
Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com…
guerra Austroprussiana
Història
Conflicte bèl·lic motivat per la rivalitat entre Àustria i Prússia per l’hegemonia dins el conjunt d’estats alemanys i provocat per l’administració conjunta dels ducats de Slesvig i Holstein, que havien estat cedits per Dinamarca arran de la guerra del 1864.
L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits…
címbal
Música
Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb quintes do1…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina