Resultats de la cerca

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1933, fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell 1933-39 El 1937 fou nomenat president de la Federació de Municipis Catalans En acabar la Guerra Civil Espanyola, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, s’exilià a Xile, on fundà una empresa vinícola A Santiago fou membre del Centre Català i de l’Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l’editorial El Pi de les Tres Branques El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera , sobre el Sabadell natal

Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático​ Fou ambaixador a la UNESCO 1994-96 i a París 2010 L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola És autor dels llibres de contes  El patio 1952,…

El 1920 arribà a la presidència com a candidat de l’Alianza Liberal, oposada a la coalició de dretes Intentà una sèrie de reformes, però les cambres —dominades pels conservadors— li impediren tota actuació coherent, dificultada alhora per la inestabilitat del govern, la crisi econòmica i les reivindicacions obreres El 1924 un comitè militar es féu càrrec del poder Alessandri partí cap a Europa, però poc temps després un nou cop militar de tendència liberal el reposà a la presidència març de 1925 i permeté l’aprovació d’una nova constitució, presidencialista i laica agost de 1925 Dimití…

Les seves obres, sobretot El roto 1920, El chileno en Madrid 1928, Valparaíso, la ciudad del viento 1931 i Criollos en París 1933, reflecteixen una orientació costumista i un desig de millorament social Cal esmentar-ne també El inútil 1910, Cuentos de todos los colores 1912 i El bolchevique 1927

El 1929 s’afilià al partit comunista, i fou empresonat pels nazis 1935-45 Acabada la Segona Guerra Mundial i creada la RD Alemanya esdevingué membre del comitè central 1946, del politburó 1958, primer secretari 1971-76 i secretari general del partit 1976 L’any 1976 fou nomenat president del consell d’estat Polític pragmàtic, endurí el règim després d’uns anys de liberalització moderada, però al mateix temps intensificà les relacions econòmiques amb el món capitalista i afavorí un acostament a la República Federal d’Alemanya El 1989 dimití tots els seus càrrecs oficials i fou expulsat del…

Estudià a Valparaíso Xile amb Ramírez de la Piscina, i el 1923 es traslladà a París, on rebé lliçons d’A Caplet, R Pénau i M Mauss a l’Institut d’Etnologia de la Sorbona En 1931-34 fou alumne d’E von Hornbostel a la Universitat de Berlín i entre el 1934 i el 1942 residí a Barcelona, on continuà els estudis musicològics Des del 1907 mostrà molt d’interès per la música maputxe El 1943 tornà a Xile, on del 1945 al 1948 fou investigador de l’Institut de Folklore de la Universitat, i posteriorment dirigí l’Arxiu de Recerca Musical 1948-60 Publicà alguns escrits en el "Riemann Musical Lexicon" 1959…

Deixeble de piano de Joaquim Malats i d’Enric Granados A l’edat de nou anys realitzà a Barcelona els seus primers concerts Tingué gran èxit en els cicles de la Sala Mozart el 1915, on tocà amb alguns grups de cambra, amb la soprano Mercè Plantada i amb el violoncellista Gaspar Cassadó També feu gires per la resta de la Península, en qualitat d’acompanyant del tenor Josep Palet o la soprano Conxita Badia, i per Europa i Amèrica acompanyant el tenor italià Tito Schipa Fundà a Barcelona l’Academia Albéniz, que més tard portà el seu nom S’establí, a partir del 1940, als…

Es graduà el 1971 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i el 1973-75 amplià estudis a la Universitat de Harvard Posteriorment inicià una carrera empresarial en sectors diversos construcció, turisme, banca, línies aèries, telecomunicacions, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Amèrica Llatina fou, entre d’altres, impulsor de les targetes de crèdit a Xile a través de la societat Bancard, de la qual es convertí en el principal soci des de mitjan anys vuitanta, i president de la companyia aèria LAN 1994-2007, al capdavant de la qual protagonitzà una important expansió a l’…

Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende i D Santa Cruz Wilson L’any 1928 viatjà a París, on fou alumne de Ch Koechlin, P Dukas i N Boulanger, i després estudià a Berlín amb P Hindemith i H Mersmann El 1931, de nou a Xile, ensenyà teoria, harmonia i composició al Conservatori Nacional de la capital Fou secretari i degà de la Facultat de Ciències i Arts Musicals de la Universitat de Xile i investigador de l’Institut d’Investigacions Musicals a Santiago Les seves obres mostren la influència del nacionalisme, el postimpressionisme i el neoclassicisme D’altra banda, escriví articles…

Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y…