Resultats de la cerca
Es mostren 10975 resultats
enstatita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, MgSiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens Els cristalls ben formats són rars normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre L’enstatita, juntament amb la hiperstena, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems Escalfant l’enstatita per damunt dels 1 050°C es transforma en protoenstatita Es presenta en les roques bàsiques i ultrabàsiques amb poca quantitat de calci Com a…
Stéphane Peterhansel

Stéphane Peterhansel (2012)
© Thesupermat
Automobilisme
Pilot automobilista francès, més conegut amb el nom de Peter.
S'interessà per les motos i els cotxes des de ben petit, arran de tenir un pare aficionat en participar en rallis de cotxes i de trial de poca rellevància El 1973, el seu pare li proporcionà la seva primera moto, amb la qual s’apassionà per la competició i la sensació de superació personal El 1977 esdevingué campió de França de skateboard , esport que abandonà l’any següent, en decidir-se a dirigir tots els esforços a convertir-se en pilot professional El seu palmarès contempla victòries com a motorista i com a corredor de cotxes ha estat 11 vegades campió de França d’enduro, sis…
Christian de Portzamparc
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador francès.
Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i…
basílica
Arquitectura
Cristianisme
Església notable per la seva antiguitat, etc, i que frueix de certs privilegis.
El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià,…
dors

Músculs de la regió dorsal; 1, múscul trapezi; 2, múscul deltoide; 3, múscul infraespinós; 4, múscul rodó; 5, múscul tríceps branquial; 6, múscul dorsal ample; 7, aponeurosi lumbo-dorsal; 8, múscul gluti mitjà; 9, múscul gluti major; 10, cresta ilíaca; 11, múscul oblic major de l’abdomen; 12, espina de l’omòplat; 13, múscul espleni; 14, múscul esternoclido-mastoïdal
© Fototeca.cat
Anatomia
Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves curvatures…
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’…
cicindèlids
Entomologia
Família de coleòpters
adèfags representada arreu del món per més de 1 500 espècies.
Són de talla petita o mitjana, tenen el cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules, armades i molt potents, i les antenes, filiformes El protòrax és més estret que l’abdomen, i els èlitres són amples i recobreixen completament l’abdomen Les ales són ben desenvolupades, i les potes, llargues i molt àgils En general són de color verd metàllic, pigallats de vermell i blanc Són depredadors i els més ferotges d’entre els insectes s’alimenten de larves de tota mena, de gastròpodes terrestres i d’altres insectes De costums diürns, viuen en llocs sorrencs, com platges, voreres de…
Francesc Caballero i Muñoz
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia…
,
Juan de Beaumont y Curten
Història
Primer vescomte d’Arberoa, baró de Beorlegui i prior de Navarra de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Fill de Carlos de Beaumont i Lizarazu, fou un dels caps del partit beaumontès favorable a Carles de Viana en les lluites contra el seu pare Joan II de Catalunya-Aragó Governador, canceller 1445 i capità general de Carles a Navarra el 1457, compartí amb ell la captivitat 1461 més tard fou lloctinent d’Enric IV de Castella, mentre aquest era rei de Catalunya 1462-63, durant la guerra civil catalana La seva defecció de les files de Pere de Portugal 1464 i l’adhesió a Joan II a Vilafranca del Penedès, foren un cop ben fort per a la causa del Principat Però no prengué part en la…
Carles Leon
Literatura catalana
Escriptor.
Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire lliure Tot i que…
,