Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i…
Johannes Christoph Demantius
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida Estudià a Wittenberg Saxònia i a Leipzig Segurament allí entrà en contacte amb Sethus Calvisius El 1597 esdevingué cantor a Zittau, i a partir del 1604 a Freiberg, on restà fins a la seva mort al servei de l’església luterana i del municipi Fou un compositor molt prolífic, tant de música sacra com profana El seu estil es mantingué molt lligat a les pràctiques contrapuntístiques de la generació precedent Escriví una Passió alemanya segons sant Joan a sis veus 1631, motets en llatí i en alemany i molta música ocasional Algunes de les seves colleccions de motets més importants són Trias…
Acta de Constantinoble
Historiografia catalana
Document notarial emès en català que recull els fets del setge i la caiguda de Menorca a mans dels turcs entre els dies 29 de juny i 9 de juliol de 1558.
Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge L’ Acta fa constar que una gran…
cítares
Música
Família d’instruments que inclou tots els cordòfons senzills, en els quals la caixa de ressonància no n’és, en principi, un element essencial.
Dins la família de les cítares, hom distingeix entre les cítares de bastó i les cítares amb post Les primeres, formades per una corda tesada entre els dos extrems d’un bastó arquejat, són les més primitives i comprenen els diferents tipus de bastons musicals Les cítares amb post es caracteritzen pel fet de tenir un nombre variable de cordes tesades sobre una post de diferents formes, entre les quals hom distingeix les cítares amb diapasó cítara de concert, sense diapasó címbal, saltiris pinçat i percudit i de tecla, en les quals l’executant produeix el so indirectament tot…
metzgerials
Botànica
Ordre de briòfits de la classe de les hepàtiques, de gametòfit tal·lós i poc diferenciat, que inclou, entre altres, els gèneres Metzgeria i Pellia.
hipnobrials
Botànica
Grup de molses pleurocarpes, amb perístoma doble, que inclou la majoria de les molses grosses que formen catifes al sòl o al medi aquàtic.
neurobiologia
Biologia
Branca de la histologia que estudia el sistema nerviós; inclou la seva fisiologia, bioquímica, endocrinologia i farmacologia, per bé que constitueix una disciplina específica.
En aquest camp cal emmarcar les recerques sobre els mediadors, neuromoduladors endorfina, neurotransmissors encefalina, i llurs relacions amb les alteracions del sistema nerviós, el psiquisme i les ciències del comportament
caràpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de cos llarg i afuat, resseguit d’una manera contínua per les aletes anal i dorsal, que inclou les pixotes.
calamitals
Botànica
Ordre de pteridòfits semblants als equisets, de mida arbòria, important durant el Carbonífer i extingit al final del Triàsic, que inclou el gènere Calamites.
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…