Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix, des de la part sud-est, aquesta antiga sufragània de Granyanella, amb l’absis mig tapat per la sagristia tardana ECSA-M Catalán L’església sufragània de Sant Jaume és situada a l’entrada del poble de la Móra, aïllada i amb l’àmbit de l’antic cementiri, ara convertit en plaça, a migjorn Mapa 34-15 390 Situació 31TCG496128 Venint de Cervera i anant cap a Tàrrega per la carretera N-II, a uns 6 km s’agafa una pista a mà esquerra en direcció sud que en 1 km ens porta a la Móra XSB Història Aquesta església fou sempre una sufragània de Sant Salvador de Granyanella, que…

La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill…

Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre…

Situació Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Història La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215, moment en què Ramon de Barres va fer donació al prior d’Espirà de l’Aglí de…

Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…

De la mateixa manera que es produeixen canvis físics en l’organisme matern, després del part també s’esdevenen canvis emocionals importants En néixer l’infant, es trenca sobtadament l’equilibri entre mare i fill que s’havia creat durant els nou mesos d’embaràs De sobte, l’ésser que la mare sentia com una part d’ella mateixa, i sobre el qual havia elaborat nombroses fantasies, es converteix en un ésser real amb vida autònoma A més, aquest nounat tot just incorporat a la família no es pot valer per ell mateix, i necessitarà que en tinguin cura per a sobreviure i desenvolupar-se de la manera…

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del Repetitio de…

Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic Virgili, que els havia…

Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861 —en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit—, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un…

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…