Resultats de la cerca

Creada per Josep Maria Armangué i els seus germans, i amb l’ajut dels germans Moré, s’inicià amb la fabricació de down cars , vehicles sense motor que s’utilitzaven al principi del segle XX per a fer curses per carrers i pistes en baixada Després dels primers autocicles, iniciaren la fabricació de vehicles amb motor, molts del quals foren utilitzats per a la competició En aquest àmbit, obtingueren victòries de renom, com la del mateix Josep Maria Armangué a la cursa Barcelona-Sabadell-Barcelona del 1914, la del Garraf, la Copa de l’Ordal o la dels Brucs Un David , pilotat per…

Davanter centre, és considerat el jugador més emblemàtic de la història del Club Esportiu Europa i una de les grans estrelles del futbol català dels anys vint i trenta Jugà al club de Gràcia deu temporades 1922-32 i la primera temporada, la més brillant en l’historial del club, es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Formà part de l’equip que participà en la primera edició de la Lliga espanyola, la temporada 1928-29 Fou un dels màxims golejadors del torneig amb 11 gols Actuà a la màxima categoria dues temporades més, fins a l’edició 1930-31 Abans de fitxar per l’Europa jugà en l…

Ha competit pel Club Triatló Vilanova 2003-09, Club Triatló Costa de Barcelona-Maresme 2009-10 i posteriorment com a independent Sota les ordres de l’entrenador Jordi Pérez, destacà el 2008 com a duatleta Ha estat campió de Catalunya de duatló de muntanya 2008 i subcampió de marató 2009 També ha guanyat els Campionats d’Espanya de duatló 2009, 2010, duatló cros 2009, 2010, 2011 i triatló cros 2010 En aquesta darrera especialitat es proclamà campió d’Europa 2011, 2012 En duatló, ocupà la primera posició del rànquing de la Unió Internacional de Triatló 2010 i aconseguí la medalla de plata al…

Installat a Catalunya des de jove, com a amateur 1954-58 guanyà unes 60 competicions, entre les quals cal destacar els Campionats d’Espanya i el de Catalunya amateur 1954, 1955, 1956, a més del Cinturó de Catalunya 1955, 1957 Com a professional desenvolupà la seva trajectòria a l’equip Ferrys 1960-66, al Kas i al Bic 1969-70 Fou campió d’Espanya de ruta 1960, 1963 i per regions 1960, guanyà etapes de la Volta a Catalunya 1960, 1962, 1963 i a Llevant 1963, 1968, la general de la Volta al Rosselló 1960, la Setmana Catalana 1963, la Volta a Llevant 1965, 1966, el Gran Premi de Sabadell…

La temporada 2010-11 fitxà pel Club Natació Sabadell procedent de l’Alcorcón, amb qui havia guanyat una Lliga 2006 i dues Copes de la Reina 2006, 2007 Amb l’equip vallesà guanyà la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, la Supercopa d'Europa 2013, 2014, 2016, la Lliga 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, la Copa de la Reina 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2017, 2018, la Supercopa d’Espanya 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i la Copa de Catalunya 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 La temporada 2018-19 jugà amb el CN Sant Andreu i la 2019-20 fitxà pel CN…

El 1941 competí amb el Club Ciclista Colomenc El 1945 s’imposà en les proves del Club Ciclista Gràcia i l’Sport Ciclista Català, i el 1947 es proclamà campió d’Espanya d’independents i subcampió estatal de muntanya El 1948 debutà en la màxima categoria i jugà en els equips professionals Torpalo 1952-53, Splendid 1954-55 i Ignis 1956-57 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1948, 1950, el Campionat de Terrassa 1949, el Trofeu Masferrer 1950, 1956, 1957, el Campionat de Catalunya 1950, 1952, 1953, el Gran Premi Sant Joan d’Eibar 1950, el Circuit Urbà d’Eibar 1952, el Gran Premi Sniace 1952, el Circuit…

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer entrenador del CN…

Fill del també pilot Jordi Boquet Blanch Debutà en competicions oficials com a pilot júnior amb 16 anys a la Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, amb una Ducson de 50 cc Formant equip amb Miquel Perejuan, aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya de resistència en 250 cc 1974, campionat que de nou assolí el 1976 fent equip amb José Coronilla Juntament amb Perejuan, va batre el rècord de voltes 665 de la categoria de 250 cc de les 24 Hores de Montjuïc 1974, fita no superada fins el tancament del circuit, i ambdós foren escollits millors esportistes de Mataró el 1974 Guanyà dos…

El terme fou encunyat per Patrick Geddes Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat se n'ha dit càncer de la ciutat, creixement com taca d’oli, suburbialització dels nuclis absorbits , contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants i de requalificació, descongestives En aquest sentit hom ha fet un modern esforç teòric amb l’elaboració del model de la ciutat regió i amb el concepte de continu urbà, però no continu edificat A part les…

Es graduà a Barcelona el 1942 Soci i estudiant del GATCPAC La seva obra es caracteritza per un alt nivell de professionalitat Feu un gran nombre d’edificis residencials —introduí a la Catalunya de la postguerra la nova tipologia de l’habitatge europeu burgès— carrer Amigó 76 1941-44 i carrer Vallmajor 26-28 1953-55, entre altres Projectà edificis públics significatius a Barcelona Monitor 1956-61, Camp Nou del FC Barcelona 1954-57, Banc Atlàntic 1965-71 posteriorment Banc Sabadell, l’edifici de la Companyia Telefònica a Barcelona 1973-75 i un cert nombre de conjunts urbanístics,…