Resultats de la cerca

Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb direcció artística…

Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor, frenesí…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988…

Vida Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic també dirigí cinc curts per a la televisió nacional Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los medios" pel…

Vida Nascut a les Filipines i fill de pares bascos, al final de la dècada del 1960 es traslladà amb la seva família a Barcelona Inicià els estudis de solfeig i harmonia de manera autodidàctica i amplià els seus coneixements a l’Aula de Música Moderna de Barcelona Al final de la dècada del 1980 s’introduí en el món de la composició per a l’audiovisual fent sintonies per a espots i per a la televisió, com la música de la sèrie L’oblit del passat 1994, TVC Feu el salt a la gran pantalla amb els curts To Blow One’s Brains Out 1993, Manuel Balaguer i Ancien Régime 1994, David Betsebé i després amb…

Vida A set anys començà a treballar en La Passió del seu poble A Barcelona estudià teatre al Centre d’Estudis Nous, i a París es formà a l’escola d’interpretació de Jacques Lecoq El 1971 cofundà el grup Comediants i també forma part del nucli que creà el Teatre Lliure de Barcelona 1976 És una de les actrius més representatives del teatre català modern Ocasionalment també ha fet de directora i ha rebut els premis Memorial Margarida Xirgu 1981-82 per La nit de les tríbades , el Nacional de Teatre 1984 de la Generalitat per Al vostre gust , el Max de les arts escèniques 2001 per Esperando a…

Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…

Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…

Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94 En el camp de…