Resultats de la cerca

Fundat l’any 1956, el seu precursor a la població fou Josep Maria Pallàs Franquesa, que el 1929 començà a practicar l’atletisme amb un grup d’amics de la congregació catòlica dels estanislaus Inicialment s’entrenaven al prat de la Riera i més endavant a les pistes dels estanislaus, inaugurades el 1930 Després de la Guerra Civil l’atletisme ressorgí sota l’aixopluc de la Joventut d’Acció Catòlica El 1943 es creà la secció d’atletisme de la Unió Esportiva Vic, club centrat especialment en el futbol L’ascens del primer equip de futbol a tercera divisió la temporada 1952-53 deixà la secció d’…

El laboratori, construït el 1916, era situat al carrer de la Riereta Fou un dels millors de l’Estat durant les primeres dècades del segle XX, dedicat al tiratge de títols, a la perforació i a la venda de pellícula verge, a l’estampat de positius, i podia desenrotllar 550 000 m mensuals S’especialitzà en la filmació de títols i subtítols en tots els idiomes i en la perforació de pellícula verge També importà aparells i material cinematogràfic, representà cases editores i constructores de maquinària i accessoris tingué la representació a l’Estat espanyol del projector sonor Kalee…

Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana…

Vida Estudià cinema a l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat i debutà com a meritori en les primeres i renovadores produccions de Pepón Coromina, L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena, segons l’obra homònima de Joan Marsé, i com a auxiliar en tres films de Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 197778 Caniche 1978-79 i Renacer Reborn , 1980-81, sota les ordres del també muntador Anastasi Rinos També treballà en el primer film de la muntadora Teresa Font, Asesinato en el Comité Central 1981, Vicente Aranda Fou muntador en cap de diversos curts i…

Vida El seu nom apareix per primer cop en el camp cinematogràfic el 1910 com a empleat de la productora Hispano Films Més tard, ja introduït en la distribució, representà la casa Joan Verdaguer a la regió de Llevant El 1914 s’establí a Barcelona i creà la distribuïdora Tolosa & Trián, amb J Tolosa, que representà en exclusiva per a l’Estat espanyol el material de la casa suïssa Lemania Film i el de l’anglesa Magnet No obstant això, dos anys després, amb capital propi i a títol individual, obrí l’empresa Hispano American Film, que el 1920 passà a denominar-se F Trián, S en C i…

Fou inaugurat a l’octubre del 1990 per acollir les proves d’eslàlom en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Ocupa 7 ha de terreny al voltant del Segre, i consta d’un canal d’aigües tranquilles de 800 m de llarg i un d’aigües braves de 500 m, amb un desnivell de 6,5 m i un cabal regulable d’entre 5 i 15 m3/s a més, disposa de remuntadors mecànics, una minicentral hidroelèctrica de bombeig i turbina, higienitzador i assecador de material esportiu També disposa d’un gimnàs Té un aforament per a 5000 espectadors i, a banda dels Jocs Olímpics, ha acollit dos campionats…

Doctorada per la Universitat Complutense de Madrid amb una tesi, dirigida per Albert Sols, sobre l’especificitat anomèrica de la glucosa-6-fosfat isomerasa 1964, aquest any anà a la Universitat de Nova York, on feu recerca postdoctoral amb Severo Ochoa  fins el 1967 Professora de genètica molecular a la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Complutense 1968-92, l’any 1974 s’incorporà al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa CSIC-Universidad Autónoma de Madrid, on fou cap de l’equip d’investigació sobre duplicació  i transcripció  de l’ADN del bacteriòfag Φ29 La seva principal…

Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apelles Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge També treballà en orfebreria Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força…

Sarcòfag amb dos camps d’estrígils en forma de lenos o banyera, trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona i sarcòfag de pedra calcària, amb una inscripció central que informa que s’hi féu enterrar un alt dignatari de l’administració imperial anomenat Leucadius Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 56 És de marbre blanc amb vetes grises i fa 2,18 × 0,74 × 0,68 m Pot datar-se entre el final del segle IV i…