Resultats de la cerca

Estudià cant al Monclair College de Nova Jersey i debutà amb la companyia de l’Òpera de Patterson, en la qual romangué durant cinc anys 1961-66 El 1967 debutà al Metropolitan de Nova York i hi fou contractat com a membre de la companyia fins el 2012 També cantà diverses vegades al Teatro alla Scala de Milà, la primera el 1974 La damnation de Faust,  i un any després ho feu a l’Òpera de París com a Felip II Don Carlo Enregistrà diverses òperes sota la direcció d’A Lombard Ha concentrat la seva carrera al Metropolitan, escenari on ha actuat al llarg d’una trentena de temporades…

Estudià música a l’Escolania de Sant Felip Neri i també amb A Pérez i Moya Més endavant amplià la seva formació al costat, entre d’altres, de Ll Millet i E Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i al cap d’un any inicià les seves collaboracions amb el quartet vocal Orpheus Tot i dedicar-se pràcticament en exclusiva a l’oratori i la cançó, intervingué en algunes representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu El 1949 fou el tenor solista de les audicions d' Elijah , de F Mendelssohn, al Palau de la Música Catalana, amb l’Orfeó Català Destacà en obres com la Passió segons…

Inicià els estudis musicals amb Joan Roig a Berga i els continuà amb mossèn Serret a Solsona, on s’havia traslladat per fer la carrera eclesiàstica S’especialitzà en cant gregorià amb Remigi Aixelà, i el 1911 fou pensionat per a perfeccionar els coneixements de cant gregorià amb dom Sablayrolles a Solesmes El 1923, després d’una breu estada com a organista a Tàrrega, anà a Solsona com a catedràtic i professor de música al seminari El 1929 es traslladà a Barcelona, on entrà d’organista a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia, des d’on exercí un important apostolat gregorianista…

Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…

Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se…

Fill del metge Joan Francesc Rossell i ciutadà honrat de Barcelona S’oposà a la concessió de subsidis a Felip IV de Castella 1634, motiu pel qual fou empresonat Fou advocat del Consell de Cent com a tal protestà dels excessos comesos per les tropes castellanes al Principat 1640 El mateix any fou elegit conseller tercer de la ciutat Anà a lluitar a Tarragona contra la invasió castellana, però la traïció del general francès M d’Espenan l’obligà a replegar-se a Martorell, on tampoc no pogué sostenir-se Aconseguí arribar a Barcelona i més tard s’establí al front de Montblanc, des d’…

Signà amb el pseudònim de Felip Palma De formació autodidàctica i seguint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a Joventut , i que recollí posteriorment a Asprors de la vida 1904 Collaborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intellectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista El 1907 publicà la novella La caiguda , i…

Fill i successor d’Otakar I i de la seva segona muller, Constança d’Hongria Fou coronat el 1228, en vida del seu pare Continuà la guerra contra el duc Frederic II d’Àustria, i el derrotà 1232 Després Frederic envaí Moràvia Per tal d’executar contra d’ell el decret de proscripció, Venceslau s’uní amb l’emperador 1237 Ocupà Viena, però Frederic la rescatà Potser per l’entrada dels tàrtars a Moràvia 1241-42, els austríacs es volgueren sotmetre però, malgrat el matrimoni d’Otakar, fill de Venceslau, amb una neboda de Frederic -pacificant també, així, la revolta del fill contra el seu pare-, no…

Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les illegalitats del govern de Felip V de Castella nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc i fou inhabilitat per a càrrecs públics Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència 1705, de la qual esdevingué regent el 1706 Participà en la defensa de Barcelona 1706 i 1713-14 els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller Després del 1714 encara exercí d’advocat a Barcelona El seu nebot  Josep de Toda i Domènech…

Vida i obra Membre d’una família d’impressors, treballà a la impremta del seu avi matern fins que, el 1785, la continuà amb el seu nom El seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la seva vídua, Caterina Pascual És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740 , on es recullen notícies diverses referides a Mallorca fins el 1800 En les bregues que llavors se suscitaven entre lullistes i marrells tomistes, el dietari es caracteritza per la seva posició radicalment antilullista Es conserven diverses còpies manuscrites del…