Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
Núria de Gispert i Català

Núria de Gispert i Català
© Parlament de Catalunya
Política
Advocada i política.
Biografia Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1971, des del 1986 és membre d’ Unió Democràtica de Catalunya , on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat de Catalunya s’inicià el 1984 Des d’aquest any, i fins al 1995, fou secretària general dels departaments de Justícia i de Governació i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat L’any 1995 fou nomenada consellera de Justícia i el 2001 consellera de Governació i Relacions Institucionals Abandonà…
Rodolfo Martín Villa
Política
Polític castellà.
Enginyer industrial de professió, s’afilià a Falange Española , fou procurador a corts i ocupà càrrecs directius en l’administració pública del franquisme cap nacional del Sindicato de Estudiantes Universitarios SEU 1962-64, director general d’Indústries Tèxtils, Alimentàries i Diverses del Ministeri d’Indústria 1966-69, secretari general de l’Organización Sindical 1969-73, governador civil de Barcelona 1974-75 i ministre de Relacions Sindicals 1975-76 Durant la Transició s’afilià a Unión de Centro Democrático i fou nomenat ministre de Governació i Interior 1976-79 Hom li ha atribuït…
Javier Tusell Gómez
Historiografia
Historiador.
Residí des de molt jove a Madrid Estudià a la Universidad Complutense Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València 1977 i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1981 Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica 1974 Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso Destituït, abandonà la política activa i…
Antoni Vives i Tomàs

Antoni Vives i Tomàs
© Ajuntament de Barcelona
Política
Economista, polític i escriptor.
Es llicencià en ciències empresarials i s’especialitzà en màrqueting i comerç internacional Acabats els estudis, ocupà diferents càrrecs directius a Nissan Motor Ibérica, entre d’altres, el de director comercial de Nissan Motor España i el de comissionat especial a Espanya per a les negociacions de l’associació de Nissan i Renault Inicià la seva trajectòria política en el moviment Acció Catalana, del qual fou secretari general, i conduí l’ingrés d’aquesta formació a Esquerra Republicana de Catalunya , de l’executiva de la qual passà a formar part l’any 1998 El 1999 ingressà a Convergència…
Isidre Mercadé i Ferrando
Pintura
Pintor impressionista.
En la seva infantesa i primera joventut residí a Cuba, on estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana De nou a Catalunya, es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es formà amb Joan Vila i Puig i Josep Serra i Santa Continuà els estudis a la Llotja de Barcelona fins a l’inici de la Guerra Civil, durant la qual serví en l’Exèrcit Popular Republicà com a tinent d’artilleria Acabada la guerra, patí la depuració i la presó Després s’establí a Lleida, ciutat que ja no abandonà mai més, i formà la seva família En aquesta ciutat fundà, entre d’altres, el Cercle…
Evarist Vallès i Rovira
Pintura d'Evarist Vallès i Rovira
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa…
Alfonso Sastre Salvador
Teatre
Autor dramàtic, crític i polític castellà.
Llicenciat en filosofia i lletres 1953, inicià parallelament als seus estudis una carrera de dramaturg de forta càrrega social, revolucionària i antifranquista Gran part de les seves obres d’aquests anys foren censurades o hagueren de representar-se fora de l’Estat espanyol Influït per B Brecht i per RM del Valle-Inclán, publicà també el Manifiesto del Grupo de Teatro Realista 1960 De la seva producció cal destacar Cargamento de sueños 1949, Escuadra hacia la muerte 1953, La mordaza 1954, En la red 1959, MSV o La sangre y la ceniza 1965, Oficio de tinieblas 1967, Crónicas romanas 1968, El…
Falsterbo 3
Música
Grup de música folk format l’any 1967 per Eduard Estivill, Joan Boix i Amadeu Bernadet.
El nom del grup prové del d’un poblet del sud de Suècia, on Boix visqué un temps El 1968 s’integraren al Grup de Folk , i enregistraren un disc EP amb versions en català de dos temes populars nord-americans, Tota la tristor i El cucut , una cançó de Tom Paxton, És molt tard , i el tema popular gallec cantat en aquesta llengua Por a mar abaixo vai El novembre del 1968 assoliren el primer gran èxit amb la cançó Ai adéu, cara bonica , inclosa dins el seu segon EP L’any 1969 Montserrat Domènech substituí Joan Boix, i després del retorn d’aquest del…
José Artigas
Història
Un dels caps del moviment d’emancipació al virregnat del Riu de la Plata.
En produir-se a Buenos Aires el moviment del maig de 1810, s’oferí a la junta revolucionària i passà, la primavera de 1811, a dirigir la insurrecció a la seva província natal, la Banda Oriental Després de la victòria d’Artigas a Las Piedras 18 de maig de 1811, les tropes metropolitanes restaren blocades a les places de Colonia de Sacramento i Montevideo Quan els dirigents de Buenos Aires pactaren un armistici amb el general Elío octubre del 1811 i alçaren el setge de Montevideo, Artigas no acceptà aquest acord seguit per més de 1 500 famílies inicià un èxode que el dugué a l’altra banda del…
Santa Llocaia
Art romànic
És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 document redactat vers la fi del segle X, on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacollecta i el poble i la…