Resultats de la cerca

Isaac Cruikshank Edimburg ~1756 — Londres 1810 s’establí a Londres i es dedicà a la caricatura política El seu fill George Cruikshank Londres 1792 — 1878 satiritzà, amb els seus dibuixos humorístics, la societat anglesa de l’època Collaborà en periòdics illustrats i publicà diverses colleccions de dibuixos

Josep Torner I , que ingressà al gremi el 1797, fou mestre de molts collegues del seu temps El seu fill, Josep Torner II Barcelona — a 1857, publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña , de Jeroni Pujades 1829-32, el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, i les poesies del Rector de Vallfogona 1840 Possiblement fou germà seu Joan Torner , que ingressà al gremi de llibreters l’any 1818 Fill de Josep II fou Miquel Torner i Germà Circa 1802 — 1863, que estudià a Llotja i illustrà llibres i revistes, com El Museo de las Familias , de Barcelona, i el Semanario…

Werner von Siemens Lenthe 1816 — Berlín 1892 s’especialitzà en galvanoplàstia i construccions elèctriques Juntament amb JG Halske fundà l’empresa Siemens Halske el 1847, dedicada a les installacions telegràfiques, que aviat es féu important a Europa El 1866 enuncià el principi de la dinamo Més tard construí una locomotora elèctrica, que funcionà a Berlín 1879 Ideà també diversos aparells piles, piròmetres, llums elèctrics, etc El seu germà Wilhelm von Siemens Lenthe 1823 — Londres 1883 s’establí a Londres, on fundà una filial de l’empresa alemanya, i es nacionalitzà britànic Juntament amb un…

Els representants més coneguts foren Guillem Sesplanes , veguer i castellà d’Atenes que, el 1321, confirmà un acord amb Venècia, i Jaume Sesplanes , que rebé, del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill Joan Sesplanes pel duc Joan II

Cinc membres foren duxs de la república Pietro I 887, Pietro II 932-939, Pietro III 942-959, Pietro IV 959-976 i Vitale 978-979 Marco Sanudo 1153 — 1228 es distingí durant la quarta croada en la conquesta de les Cíclades ducat de Naxos Marin Sanudo Venècia ~1270 — ~1343, dit il Vecchio , escriptor, és autor d’un important Opus Terrae sanctae Marin Sanudo Venècia 1466 — 1536 dit il Giovane , cronista, escriví, entre altres, l’obra La spedizione di Carlo VIII 1495 Livio Sanudo 1532 — ~1587 és autor d’una Geografia 1588, en dotze volums, deu de dedicats a l’Àfrica

Francesc Mir i Bosch Barcelona 1847 — fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix Fills seus foren Francesc Mir i Escudé , dibuixant de planxa litogràfica Manuel Mir i Escudé Barcelona 1877 — 1931, format a Barcelona, Tolosa Llenguadoc i París, que fou considerat el millor gravador a la pedra del país al seu temps Andreu Mir i Escudé Barcelona 1885 — 1966, que fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català — Art de la Llum 1933-35—, conreà la pintura i el gravat i, amb tècnica de…

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…

Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret Jaume Padró i…

Fou el darrer que, a Livònia, ostentà el càrrec de gran mestre de l’orde teutònic i aconseguí la secularització de la seva branca als seus territoris 1561 El rei Esteve Báthory de Polònia l’investí 1561 com a duc de Curlàndia i de Semigàlia Introduí la Reforma al seu ducat

Prengué part en la primera guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la segona guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general 1848 Fou ministre d’estat 1866 i vicepresident del senat 1867 Per la seva oposició a la revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit