Resultats de la cerca
Es mostren 1943 resultats
l’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…
flauta travessera

Flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta de buf lateral Instrument molt antic i emprat en moltes cultures, la seva modalitat occidental actual consisteix en un tub cilíndric de metall proveït de forats i claus que es toca -bufant directament contra l’embocadura- sostenint-lo parallelament al pla de la cara de l’instrumentista El seu nom podria derivar del llatí flatulare de flatus , buf i estar relacionat amb l’occità flauja i flaujol Morfologia i tècnica El disseny modern de la flauta travessera data de l’any 1847 i…
viola d’arc

Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…
Castell de Cabrenys o de Serrallonga
Situació Vista aèria de les tres fortificacions que integraven aquest castell, un dels més importants de la comarca del Vallespir ECSA - Camara JP Joffre Les tres torres o fortificacions del castell de Cabrenys són situades al cim d’una muntanya que s’alça entre la vall del torrent del Castell o de Serrallonga i la vall de la Muga, a l’est, i la vall de la Manera, a l’oest Al nord del castell hi ha el poble de Serrallonga i a migjorn els colls de les Falgueres i de Malrem, que permeten de comunicar amb la Garrotxa i el Ripollès Mapa 2349 Situació Lat 42° 21′ 56″ N - Long 2° 32′ 37″ E Des de…
Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta)
Situació Torre campanar de l’església, adossada al costat nord i integrada al recinte murat de la vila ECSA - A Roura L’església parroquial dedicada a les santes Justa i Rufina és situada a la part alta del poble de Prats de Molló, integrada en el traçat de la muralla Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que es descriu a la monografia anterior EBP Història L’esment més antic del lloc de Prats data de l’any 878, però de la seva església parroquial no se’n té cap referència fins al final del segle X En la seva acta de…
Santa Maria de Cóll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església parroquial del nucli de Cóll, situada en un planell poc abans d’arribar a la població ECSA - F Tur L’església de Santa Maria és situada en un planell estès al costat de la carretera poc abans d’arribar al poble de Cóll, reduït nucli situat al migjorn de la vall de Boí, abans de l’estret de les Cabanasses, i enlairat en un coster de la riba dreta de la Noguera de Tor 1 180 m Mapa 32-10 213 Situació 31TCH169048 S’hi arriba per un brancal indicat que surt a mà esquerra a l’altura del km 7 de la carretera de la vall de Boí, 2 km més amunt de Llesp JBP-FJM-AMB Història D’antic,…
Sant Cristòfol de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, d’estructura basilical, amb el magnífic desplegament dels absis ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Cristòfol és a la Plaça Major del poble de Lluçars Mapa 32-12 289 Situació 31TBG999701 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Tot i la importància d’aquesta església, les referències documentals són exigües Malauradament l’arxiu i alguns objectes de Sant Cristòfol van ésser cremats durant l’última guerra civil L’església de Lluçars no figura a les collectes de Terra Santa del segle XIII potser per ser-ne…
Sant Joan de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Església, avui dia abandonada, que fou centre d’un antic priorat hospitaler ECSA - F Tur L’abandonada església de Sant Joan és als afores del poble de Montanyana, al peu del turó del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG084706 S’hi arriba després d’un breu recorregut per un caminet que s’agafa a l’entrada del poble, just abans del pont, a la dreta JAA-MLIC-JBP Història L’església de Sant Joan de Montanyana fou centre d’un antic priorat hospitaler pertanyent a la comanda ribagorçana de Siscar Segons l’erudit Moner i de Siscar, amb anterioritat als hospitalers hi hagué installada una…
Sant Martí de Biure (Sagàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme i la capella oberta el segle XVII al mur de tramuntana R Viladés L’església és situada en un indret enlairat, prop del mas vell de Biure, vora la riera del Pontarró i del rec de Passavant, a la part central del terme municipal de Sagàs Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 53,2 31 TDG 115532 S’hi arriba des de Puig-reig agafant la carretera que porta a Prats de Lluçanès, on després del quilòmetre 5…
El monestir de Poblet (segles XIV-XV)
Art gòtic
Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…