Resultats de la cerca

El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques ha generat una…

És un dels fons arxivístics més interessants del PaísValencià a causa de l’antiguitat i continuïtat de la seva sèrie més emblemàtica, la “Cort del Justícia”, amb un total de 285 volums que van des de l’any 1269 fins al 1696, entre els quals s’hi compten fins a set volums del s XIII 1269, 1272, 1275-76, 1277-78, 1290, 1294 i 1295, xifra que fins i tot supera els existents a la ciutat de València durant el mateix període Altres sèries que han atret l’atenció dels investigadors són les de Procurador General 74 llibres, 1408-1679, els llibres de Consells des del 1497 i…

Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…

Jesuïta, es doctorà en història medieval a Baltimore EUA i en història moderna i etnogràfica a Friburg Suïssa Professor a la Universitat de San Francisco del 1947 al 1976 i posteriorment a la de Los Angeles Membre de la junta de la North American Catalan Society i de la Medieval Academy of America, els seus estudis se centraren sobretot en la conquesta, la colonització i la integració del territori del PaísValencià a la corona d’Aragó Jaume I i els Valencians del s XIII 1981, Colonialisme medieval 1987, Moros, cristians i jueus 1987, Societat i documentació 1989,…

Llicenciat en dret per la Universitat d’Alacant 1997 Membre del Partido Popular des del 1992, fou nomenat per Eduardo Zaplana director de l’Institut Valencià de la Joventut IVAJ 1995-2003 i Francesc Camps el nomenà director general de Comerç i Consum 2003-07 Del 2007 al 2011 fou regidor a l’Ajuntament de Catral Baix Segura i diputat de la Diputació d’Alacant, organisme en el qual assumí la vicepresidència d’Obres Públiques 2007-09 Durant aquesta etapa fou imputat en el “cas Brugal” pel presumpte finançament illegal de la fundació de l’Hèrcules CF Director gerent a la Cambra de…

L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al PaísValencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la…

Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…

La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó Mosquerola,…