Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor i collaborador en…

Els anys setanta destacà com a líder del grup de rock progressiu Genesis, però se’n separà per experimentar totes les seves idees i el 1977 inicià una reeixida carrera en solitari Al seu rock hi afegí des de música contemporània fins a ritmes i melodies de cultures d’arreu del món, i posà una especial atenció en les lletres D’aquesta primera època destaca la cançó Biko La gran popularitat, però, li arribà el 1986 amb el disc So , on rebaixà alguns plantejaments experimentals de la seva música per fer-la més comercial Gabriel no s’acomodà en l’èxit i diversificà la seva creativitat feu bandes…

Emparentat amb la família reial britànica i comte de Harewood des del 1947, es formà a les escoles més selectes d’Anglaterra Estudià a Eton i al King’s College de Cambridge Començà a exercir de crític el 1948 a les revistes New Statesman  i Ballet and Opera  i el 1950 fundà la revista Opera Membre fundador del Festival d’Aldeburgh, dirigí el Festival de Leeds 1958-74 i el Festival d’Edimburg 1961-65 Ocupà el càrrec de director del Covent Garden en dues ocasions 1951-53, 1969-72 Fou membre del British Council 1956-99 Entre el 1966 i el 1976 fou conseller artístic de la New Philarmonia…

En fer fallida el monopoli de la impressió de música, el 1588 obtingué una llicència per a imprimir i publicà Psalmes, Sonets & Songs of Sadnes and Pietie , de W Byrd L’èxit d’aquesta obra feu que s’erigís en el principal impressor de música de l’Anglaterra del seu temps Publicà la majoria d’obres de W Byrd i T Morley, com ara Musica transalpina 1588 i 1597 o The Triumphes of Oriana 1601 En la seva trajectòria professional cal destacar també l’edició de treballs d’altres compositors, com Second Booke of Songs and Ayres , de J Dowland, i Songs for the Lute Viol and Voice , de J Danyel, i…

Inicià estudis a Viena, però l’adveniment del nazisme provocà la seva fugida a Anglaterra, on s’installà definitivament Treballà com a periodista i més tard com a conseller musical a la BBC L’any 1947 fundà amb Donald Mitchell la revista "Music Survey" Entre les seves obres destaquen BBritten A commentary on his works 1952, The great Haydn Quartets Their interpretation 1986 i Criticism 1987, així com traduccions de múltiples llibrets d’òpera Elaborà un mètode d’anàlisi, que ell anomenà funcional, que aplica els models de formalització logicomatemàtica del llenguatge a l’obra musical Exposà…

Estudià orgue al Keble College d’Oxford i al Royal College of Music de Londres i posteriorment fou nomenat organista de les catedrals de Saint Alban 1947-49 i Hereford 1949-56, ciutat on dirigí el Three Choirs Festival el 1952 i el 1955 El 1954 inicià estudis de direcció orquestral a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb F Previtali Durant el període 1957-60 tornà a Anglaterra, on fou director del Cor i de l’Orquestra Simfònica de Birmingham El 1962 dirigí l’estrena del Rèquiem de guerra de Benjamin Britten a la catedral de Coventry Els anys seixanta dirigí l’English Opera Group i l’…

Estudià a la Universitat d’Oxford i al Royal College of Music de Londres Entre el 1947 i el 1959 exercí com a mestre de música de la catedral de Westminster i del 1962 al 1966 fou director artístic de Philomusica de Londres, a més de director d’orquestra associat de l’Orquestra Simfònica de la BBC londinenca Com a instrumentista, destacà en el gran repertori i tocà al costat de directors de referència El 1959 B Britten li dedicà la Missa brevis , que Malcolm arribà a dirigir Ocasionalment dirigí òpera, especialment de Britten, i fou professor de clavicèmbal i de direcció orquestral a la Royal…

Estudià dret, però es dedicà a la producció televisiva per al canal Granada TV des del 1977 fins el 1995 El 1997 publicà la primera de les seves novelles de misteri, Killing Floor , protagonitzada pel policia militar nord-americà Jack Reacher, que obtingué un gran èxit Des d'aleshores ha publicat una vintena de novelles amb el mateix personatge, algunes de les quals han estat premiades o bé candidates a premis Die Trying , 1998 Without Fail , 2002 Persuader , 2003 The Enemy , 2004 One Shot , 2005 Bad Luck and Trouble , 2007 61 Hours , 2010 A Wanted Man , 2013 El 2014, amb Personal , d'aquest…