Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Tots Sants
Festa popular del calendari cristià, que se celebra l’1 de novembre, per commemorar tots els justs, canonitzats o no, que es troben al cel.
Celebrada, a l’Orient, en altres moments els siríacs, durant el temps pasqual els bizantins, el diumenge després de la Pentecosta, a Roma té com a origen la dedicació del Panteó, per Bonifaci IV 610, a la Mare de Déu i a tots els màrtirs Sancta Maria ad martyres Aquesta festa fou propagada per tot l’Occident sota Gregori IV 827-844 Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als cementiris, ja que…
Sant Miquel de Vallicrosa (Cameles)
Art romànic
Situació Aspecte de l’entrada d’aquesta antiga església, alterada pel seu ús actual com a dependència agrícola ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al llogaret de Vallicrosa, al nord de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 31,8” N - Long 2° 40’ 54,6” E Abans d’arribar a Cameles per la carretera D-58 hi ha un trencall en direcció oest que porta directament a Vallicrosa en poc més d’un quilòmetre Història El lloc de Vallicrosa, Vallis crosa , apareix documentat des de l’any 974 El llogaret fou un domini de la família dels Vallicrosa La primera notícia de l’església de Sant Miquel…
Compra de les verdures, les hortalisses i les fruites
Quan es compren les verdures, les hortalisses i les fruites, és convenient d’escollir productes frescos del temps, no solament perquè solen ésser més econòmics sinó perquè segurament contenen més vitamines i tenen un sabor i una textura més pròpia de l’aliment que els productes collits fora d’època i mantinguts per mitjà d’algun mètode de conservació Per això, és recomanable de consultar el calendari de verdures, hortalisses i fruites que indica els mesos de collita de cada un d’aquests productes Cal aclarir que malgrat això que hem dit, les verdures, les hortalisses i les fruites que després…
Forges

Forges
© Universitat d’Alacant
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim pel qual fou conegut l’humorista gràfic castellà Antonio Fraguas de Pablo.
Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo , El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels…
Les cal·litricàcies
Callitricàcies 1 Callitriche stagnalis a aspecte de la planta x 1 b flor masculina, formada per un sol estam i dues bràctees, i flor femenina x 10 c detall d’una flor femenina formada per un pistil amb quatre cavitats i dos estils llargs x 10 d fruit seccionat transversalment per a mostrar les quatre cavitats i les expansions dorsals alades de cada lòcul x 15 Eugeni Sierra Un sol gènere Callitriche , estès gairebé per tot el món, amb 35 espècies, constitueix aquesta petita família Es tracta d’herbes anuals o perennes, ramificades, submergides totalment o parcialment, o bé…
Les peoniàcies
En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol gènere, Paeonia , amb una…
Sant Cristòfol de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure la façana amb el campanar, fruit d’una reforma duta a terme el segle XVII És una petita nau rematada, vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l’eix sensiblement desviat, que constitueix un exemplar singular dintre el conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya A Mazcuñan-F Junyent La capella dona nom a la petita barriada de Sant Cristòfol, situada a la banda nord-occidental del terme, delimitada vers llevant per les serrades agulles montserratines Long 1°49’09” — Lat 41°38’20” Hom hi pot anar per la carretera de…
Deformació del nas
Patologia humana
Definició Són anomenades deformacions del nas les alteracions de la forma de les estructures nasals degudes a un trastorn del creixement o a traumatismes que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, o bé causar problemes estètics Causes Les deformacions nasals solen ésser degudes a una alteració del desenvolupament d’algun element dels que formen la piràmide nasal, o més d’un En general, el principal trastorn consisteix en un desenvolupament excessiu o insuficient d’alguns dels ossos o els cartílags que en formen part En d’altres casos, el defecte es troba en l’…
Santa Maria de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya ECSA – JA Adell El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús L’església és al mig del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG587871 Història Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò No s’han trobat notícies referents a l’església de…
Sant Joan dels Cans (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est F Junyent-A Mazcuñan La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme Long 1°37’44” - Lat 41°51’00” Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella La clau és a aquesta masia FJM-AMB Història Aquesta església es…