Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació…
Josias Braun-Blanquet
Geobotànica
Geobotànic suís, fundador de l’escola anomenada sigmatista o de Zuric-Montpeller.
Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix…
Tombes del Coll de Mu (Peramola)
Art romànic
Situació Una de les tombes antropomorfes, integrada en la petita necròpolis, sota una balma de la roca del Corb ECSA - V Roca Aquestes tombes són situades sobre la Roca del Corb i la Mola de Sant Honorat Mapa 34-12291 Situació 31TCG563603 Per a poder accedir al lloc on hi ha les sepultures, cal seguir inicialment el mateix itinerari que mena a Sant Salvador del Corb, fins a arribar al coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la de Sant Honorat Les sepultures són a llevant, sota el coll, en una represa de la roca Cal baixar a peu fins a l’indret, car no hi ha cap camí concret…
Sant Pere Sestronques (Anglès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat nordoriental J Recarens Aquesta església es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG721435 Per anar-hi cal agafar una carretera de sorra, la qual, en direcció al nord-oest, surt del punt quilomètric 8,4 aproximadament, de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Anglès JRR Història De probable origen pre-romànic, dins el segle IX, aquesta capella fou, inicialment, sufragània de Sant Amanç d’Anglès Més endavant s’inclogué dins el terme parroquial de Sant Martí Sapresa…
Sant Julià del Llor (Sant Julià del Llor i Bonmatí)
Art romànic
Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any…
Castell de Solsona
Art romànic
Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…
Sant Martí de Montnegre (Sant Celoni)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim pujava cap a…
Casa forta d’Olivelles (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Casa forta de tipus torre, una de les més ben conservades de la comarca, ara integrada dins el cos d’una masia, abandonada ECSA - V Roca Casa forta-torre situada al cim d’un turó, damunt de la confluència de la petita vall del torrent ‘de Maçaners i la vall del Rialb En època moderna esdevingué una casa de pagès Ca n’Olivelles Actualment és abandonada Mapa 34-12291 Situació 31TCG490562 Des de la pista que segueix el Rialb per la riba dreta, a uns 500 m del Molí Nou, surt un camí carreter que, fent la volta al turó on s’alça el mas, ens hi porta 1 km Casa forta La casa forta d’…
Santa Cristina (la Bisbal del Penedès)
Art romànic
Situació Vista de l’antic absis romànic de l’església, sobrealçat i molt modificat, que actualment forma part de la sagristia ECSA - JA Adell L’església de Santa Cristina es troba al costat de la casa forta que duu el mateix nom i és situada al vessant sud del turó de Santa Cristina, on hi ha la urbanització “Pinedas de Santa Cristina”, sobre la carretera del Vendrell a Valls, des d’on s’accedeix a l’església JAA Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Història És documentada per primera vegada al testament de Berenguer Bages, de Vila-rodona, l’any 1348, en el qual disposa almoines per a diversos…
Castell de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
L’antic lloc de Brufaganya es trobava al peu del santuari de Sant Magí La primera dada documental del castell d’aquest indret se situaria entre els anys 1072 i 1095 quan el vescomte de Girona, Guerau Ponç, reté homenatge de fidelitat als comtes de Cerdanya, Guillem i Sança, pel dit castell de Brufaganya Desconeixem els mecanismes de transmissió de la propietat dels comtes de Cerdanya a la família Cervelló, però es té notícia que el lloc i castell de Brufaganya, segons un document del 1168, eren en mans d’aquesta nissaga segons l’esmentada escriptura, en testar Guillem de Cervelló, va deixar…