Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Santa Maria de Gualta
Art romànic
L’església parroquial de “ Sancte Marie de Aqualta ” apareix esmentada l’any 1048 en el testament d’Ermengol Bernat a favor de la canònica de Girona Anys més tard, el 1058, la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí l’ “ecclesie de Acualta ”al bisbe de Girona, Berenguer Guifré El nom de Gualta i el seu terme, però, apareixen amb anterioritat, per exemple, en l’acta d’un judici celebrat al juny del 879 a Ullà, en presència de Teuter, bisbe de Girona, els comtes d’Empúries, Delà i Sunyer, i el vescomte Petrone, i l’any 959 entre els llocs on tenia possessions el magnat Riculf L’…
Sant Julià de Llers
Art romànic
La “ villa Lertio” o “Lercio ” és esmentada entre els llocs on tenia possessions l’abadia de Sant Pere de Rodes en epístoles papals dels anys 974 i 990 i en un precepte del rei Lotari, de l’any 982 El clergue Guigó, en el testament de l’any 982, deixà unes terres a l’església o esglésies de Sant Julià i Sant Esteve de Llers L’església parroquial de Llers apareix esmentada com a tal en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 L’any 1459, a causa de l’estat del temple, calgué construir una nova volta Al final del segle XVIII fou aixecada una nova àmplia església que…
Sant Martí (Polinyà)
Art romànic
La primera menció de l’església de Sant Martí de Polinyà, avui desapareguda, consta en un regest del segle XVII d’un document perdut amb data de 26 d’agost del 1145, corresponent al testament de Jaume de Palomar, que li féu algunes deixes Posteriorment, també és esmentada el 10 d’abril del 1206 com a pertanyent a Arnau de Riu-sec, que la tenia en feu pel monestir de Sant Cugat Així mateix, el 1233, la tingué com a feudatari del monestir vallesà el fill d’aquell Bernat de Riu-sec, i també l’hereu d’aquest, Berenguer de Riu-sec, el 1242 Més endavant, i amb la doble titularitat de…
Santa Maria de Felegars (Sopeira)
Art romànic
L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares , i una altra que fou d’Exipio totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat L’abat Romà d…
Castell de Selva (Tor-la-ribera)
Art romànic
Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra la villa Silvi L’any 1004 la comtessa Toda de Ribagorça donà al mateix monestir els alous que tenia a la vall Ribagorçana, entre els quals figuren els de Silvi En l’acta de consagració de Santa Maria de Visalibons del 1060 es consigna el castell de Selva, que era dels senyors de Lierp D’altres notícies posteriors parlen d’aquest indret proper a Visalibons L’any 1211 Orraca de Capella va vendre al priorat d’Ovarra la vila de Visalibons “ et illud podium quod vocatur Silve quod est infra termino predicte villule…
Sant Genís d’Alentó (Talteüll)
Art romànic
Era l’església d’una localitat villa Alentad , situada al migdia de l’actual poble de Talteüll, a la riba dreta de l’Aglí Fou donada el 1011 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú al seu fill Guillem, donació que fou confirmada pel seu testament del 1020 Aquesta església és mencionada únicament al segle XII “ecclesia S Genesii de Alentad’ , 1157 “S Genesius de Lentad in termino castri de Tautahull’ , 1183 “ecclesia de Alentad’ , 1196 Sembla que elpoble d’Alentó o Alentad i la seva parròquia precediren i potser generaren l’actual poble de Talteüll, tenint en compte que l’església…
Santa Maria de Martorell
Art romànic
A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “ pro anima sua in sacrificiis ” Guillem Ramon I, al seu testament del 1110, deixà a l’església 5 mancusos per a la seva dedicació, per la qual cosa sabem que l’edifici devia estar quasi acabat, i 5…
Les tusculanes
Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).
Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…
Bartomeu Sirvent
Història
Alt funcionari reial.
Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’…