Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Simó Salvador
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era doctor en dret per Bolonya i el 1395 entrà al servei de Benet XIII a Avinyó Entre els anys 1397 i 1408 féu d’ambaixador directe seu a Roma, en quatre ocasions, per a obtenir una entrevista del papa de Roma amb Benet XIII, cosa que mai no aconseguí Es trobava a Avinyó durant el setge francès 1398-99 i en el confirmament del papa 1399-1403 que acabà amb la seva fugida a Castellrenard Durant la residència a Perpinyà, sobretot en el concili del 1408, continuà les seves gestions pacificadores i en pro de la unió, fins el 1412, que se n'anà amb Benet XIII a Peníscola A partir d’aquest moment s’…
Joan Salas i Anton
Història
Economia
Cooperativista.
Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de…
Joan Tutau i Vergés

Joan Tutau i Vergés
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Dirigent republicà i escriptor.
Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial de l’Ateneu…
Ramon Strauch i Vidal

Ramon Strauch i Vidal
© Fototeca.cat
Història
Absolutista.
Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb…
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…
masque
Música
Entreteniment teatral britànic de forma imprecisa, que inclou normalment música, poesia, cant, dansa i actuacions teatrals.
Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants sobretot a la de Florència i a la cort de França El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson 1572-1637, seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment Els textos no tenien gaire importància el més…
Joan Illas i Vidal
Economia
Història del dret
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Advocat, economista, dramaturg, narrador i assagista en llengua castellana i poeta.
Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial , El Vapor i Diario de Barcelona —en què ressenyà elogiosament Lo Gaiter del Llobregat — , i El Barcelonés —on signava amb el…
,
Jordi Baiget i Cantons
Política
Polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i, des del 1996, ho és de Convergència Democràtica de Catalunya CDC, des del 2016 Partit Demòcrata Europeu Català, partit al comitè executiu del qual s’incorporà el 2008 Membre del servei d’estudis del grup parlamentari català de Convergència i Unió CiU i secretari del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, del 2004 al 2015 fou coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts espanyoles Fou director general de…
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per…
, ,
El trobador i la dama
Escena de joglaria, monestir de Sant Cugat del Vallès, segle XII ECSA / Rambol En més d’una ocasió, les cançons d’amor dels trobadors van tenir ressò a les corts catalanes del final del segle XII Els mateixos temes es reprenien incansablement la irrupció de la primavera i l’entusiasme provocat pel bon temps, el goig de saber-se vinculat a la millor de les dames, l’elogi de les seves qualitats físiques i morals, l’opressió, el mal i la tortura que comportava aquesta amistat, la serenitat amb què se suportaven aquests patiments, el compromís de vassallatge envers la dama, els senyals d’amor que…