Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
Guipúscoa
Província
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
La capital és Sant Sebastià Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar Les ries són poc profundes Deba, Orio, Pasaia, excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats Aizgorri, 1544 m El clima és atlàntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant…
Henri Pousseur
Henri Pousseur
© Héléne Pousseur
Música
Compositor i teòric belga.
Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta…
,
Benet Rossell i Sanuy
Art
Cinematografia
Artista plàstic i cineasta conegut pel pseudònim de Beni.
Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…
,
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…
art persa
art persa Relleus representant els lleons alats, en la porta d’entrada al palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Pèrsia.
No és possible de definir-lo estilísticament seguint una cronologia, perquè l’Iran actual ha estat un territori constantment sotmès a influències d’altres pobles El màxim exponent del seu art antic és l’arquitectura, caracteritzada pel sentit de distribució de l’espai, les columnes i les voltes Hom en troba les primeres manifestacions artístiques en els vasos de ceràmica carbonífera d’Elburz 3 000-2 800 aC, de Susa 2 400-2 200 aC o de la necròpoli de Sialk 1 800-800 aC Però hom pot considerar com les primeres representacions amb una intencionalitat plenament artística els bronzes de Luristan…
Museu de les Terres de l’Ebre
Entrada principal del Museu de les Terres de l’Ebre
© Museu de les Terres de l’Ebre
Museu
Museologia
Museu d’Amposta inaugurat l’any 2011.
Té l’origen en l’evolució i el desenvolupament del Museu del Montsià, inaugurat el 1983 a l’edifici de les escoles velles d’Amposta, que recollia bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca provinents de l’antic Museu Arqueològic Territorial de les Terres de l’Ebre, creat el 1956 per conservar les troballes arqueològiques que l’arqueòleg i historiador Francesc Esteve Gálvez i els seus collaboradors del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta efectuaren al llarg dels anys cinquanta i seixanta El Museu del Montsià fou creat per un acord entre l’Ajuntament d’Amposta i la…
Marina Abramović
Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…
vil·la
Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
brodada
Indústria tèxtil
Art
Acció de brodar.
La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…