Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
anivellament fiscal
Dret
Redistribució de recursos derivats de l’extracció impositiva entre diferents instàncies de govern.
En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…
fauvisme
Art
Moviment pictòric francès que durà del 1905 al 1908.
Hom deu l’origen d’aquest nom al crític d’art Louis Vauxcelles, que, quan volgué caracteritzar les pintures de Matisse i els seus amics exposades a la mateixa sala, al Saló de Tardor del 1905, les qualificà de fauves El fauvisme es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum, bé que participava d’una mateixa sensibilitat pel paisatge, i com a continuació de les recerques de Van Gogh i Gauguin Els pintors fauves construïren llur obra com un treball de síntesi, fruit d’una interpretació de llur treball individual i de llur món interior No es…
Àngels Poch i Comas

Àngels Poch en l'obra Lleons, de Pau Miró, representada al TNC
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel La corona d’espines 1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995 Els gegants de la muntanya 1999, de Pirandello Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de Pirandello,…
Joan Castells i Altirriba
Teatre
Director teatral.
Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles en…
,
David F’odorovič Ojstrakh
Música
Violinista i director d’orquestra ucraïnès.
Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i assolí una…
,
Joan Lluís Marfany i Garcia
Historiografia
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític i professor.
Vida i obra Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1967, fou professor a l’Escola d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool 1972-2008 Deixeble de Joaquim Molas , erudit, assagista brillant i agosarat, cerca una alternativa per a la història literària sovint a través de la interpretació ideològica, influït per Gramsci Collaborador en revistes i en la premsa diària Serra d’Or , Avui , El País , L’Avenç , Els Marges, Poemes , ha publicat antologies de poesia catalana medieval Ideari d’Anselm Turmeda, Poesia catalana del segle XV i Poesia catalana medieval , de…
,
Teresa Berganza

Teresa Berganza
© Academia de las Artes Escénicas de España
Música
Nom artístic de la mezzosoprano castellana Teresa Vargas, cantant d’òpera i de concert.
Parallelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura Després del seu debut a Madrid 1957 es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte , de Massenet, al costat de Boris Khristov El mateix any interpretà el paper…
,
Leandro Fernández de Moratín

Leandro Fernandez de Moratin Copia d’un quadre de Goya, existent en la Reial Academia de San Fernando en Madrid
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta castellà.
Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la…
Josep Guardiola i Díaz de Rada
Música
Cantant conegut pel nom de José Guardiola.
Començà d’infant estudis de violí i també a cantar a la parròquia del seu barri Des del 1949 a la fi de la dècada de 1950 cantà i tocà el saxo en una orquestra de ball, The Crazy Boys, que interpretava temes de swing i de jazz Fou un dels primers cantants que popularitzà versions en català d’èxits internacionals Al final dels anys cinquanta començà a enregistrar versions d’èxits italians de Domenico Modugno, alguns també en català, com Piove , activitat que aviat estengué a la cançó francesa i al folk nord-americà i a temes de bandes sonores americanes, entre els quals cal esmentar Sixteen…
,
Omar Sharif
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic egipci Omar al-Sharif.
Nascut Michel Demitri Shalhoub d’una família cristiana d’origen siriolibanès, després de graduar-se en matemàtiques i física a la Universitat del Caire entrà al negoci familiar de comerç de fusta, que abandonà per dedicar-se a la interpretació El 1954 debutà en el cinema amb la pellícula Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, del realitzador egipci Youssef Chahine , en la qual conegué la seva futura esposa Faten Hamama amb qui estigué casat del 1955 al 1974, la qual el portà a convertir-se a l’islam i canviar de nom Esdevingut una celebritat en el cinema egipci, el 1962 la seva…
