Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
El que cal saber de l’esquinç
Patologia humana
L’esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars causats, per una distensió exagerada deguda a un moviment molt violent o un traumatisme Quan es tracta d’una torçada que resulta molt dolorosa, convé collocar-hi compreses fredes que minven la inflamació De totes maneres, si el dolor és persistent, caldrà consultar el metge perquè n’efectuï la diagnosi i assenyali el tractament que cal seguir Si no es manté un repòs absolut de l’articulació afectada fins que la lesió es pugui considerar guarida, és molt possible que la cicatrització…
El que cal saber de l’abscés hepàtic
Patologia humana
És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge, que es desenvolupa quan diversos tipus de bacteris, procedents de focus infecciosos més o menys allunyats d’aquest òrgan, s’introdueixen i es reprodueixen a l’interior Davant la presència de manifestacions com ara febre, esgarrifances, sudació profusa, malestar general, acompanyades de dolor a la part superior dreta de l’abdomen, cal adreçar-se al metge de seguida, ja que, si es tractés d’un abscés hepàtic, amb la instauració del tractament adequat es podrien prevenir algunes…
Santiago Dexeus i Font
Santiago Dexeus i Font
© Fototeca.cat
Tocoginecòleg.
Acabats els estudis de medicina a Barcelona 1918, ingressà a la Maternitat com a metge intern numerari des del 1934 i s’especialitzà al costat de Roig i Raventós Després ingressà a l’Institut de Santa Madrona i modernitzà l’especialitat, al qual donà una orientació quirúrgica depurà la tècnica del fòrceps baix i millorà la de la versió Lluità contra l’assistència domiciliària del part i feu una tasca eficaç de divulgació Nocions de maternologia, 1928 El 1949 esdevingué director de la Maternitat Des d’aquest lloc dugué a terme una labor docent important Publicà nombrosos treballs…
Pere Joan Rossell
Història
Advocat i polític.
Fill del metge Joan Francesc Rossell i ciutadà honrat de Barcelona S’oposà a la concessió de subsidis a Felip IV de Castella 1634, motiu pel qual fou empresonat Fou advocat del Consell de Cent com a tal protestà dels excessos comesos per les tropes castellanes al Principat 1640 El mateix any fou elegit conseller tercer de la ciutat Anà a lluitar a Tarragona contra la invasió castellana, però la traïció del general francès M d’Espenan l’obligà a replegar-se a Martorell, on tampoc no pogué sostenir-se Aconseguí arribar a Barcelona i més tard s’establí al front de Montblanc, des d’…
Joaquim Albanell i Vilas
Teatre
Periodisme
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista.
Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…
,
Les tusculanes
Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).
Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…
Narcís Campmany i Pahissa
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies…
,
Francesc Josep Estorch i Siqués
Música
Compositor.
Alguna font li atribueix el nom de Xavier, mentre que F Pedrell l’anomena Francisco José Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 i fou un músic aficionat que compaginà la composició amb la professió d’advocat Es tenen molt poques dades biogràfiques d’aquest compositor, al qual s’atribueix l’autoria d’algunes obres líriques, com per exemple La mejor la paga , una opéra-comique que ha estat datada el 1837 Compongué una òpera, Giuseppe Ricardo , sobre un llibret escrit pel seu germà Miquel i que deixà inacabada, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos cors…
,
Molière

Molière, per Pierre Mignard (Musée Condé de Chantilly)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste Poquelin, dramaturg francès.
Després de fer estudis de dret, es dedicà al teatre —com a actor, dramaturg, etc— en companyies ambulants, i fundà L’Illustre Théâtre amb la família Béjart Fracassà en l’intent d’imposar-se a París, aleshores dominat per la companyia de l’Hôtel de Bourgogne i pels còmics italians Durant dotze anys recorregué Bretanya i Occitània aquest període de la seva vida no és gaire conegut i hom només pot intuir-lo a través de les poques obres seves que la companyia representava, que són farses en la línia de la Commedia dell’Arte L’Étourdi , Le dépit amoureux El 1656 representà la seva primera obra…
El que cal saber de la litiasi urinària
Patologia humana
Es anomenada litiasi urinària o urolitiasi la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres—, a l’interior de les vies urinàries, que segons la grandària i la localització que tinguin poden ésser expulsats amb l’orina sense problemes o bé causar una obstrucció urinària El símptoma més comú de la litiasi urinària és el còlic nefrític o renal, que consisteix en la sobtada aparició de dolor agut, localitzat al costat —i sovint irradiat a l’engonal, la part superior i interna de la cuixa i els genitals—, la intensitat dels quals oscilla entre fases de dolor…