Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es…
Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
Història
Militar
Militar i polític, més conegut amb el nom de Baldomero Espartero.
Ingressà al seminari d’Almagro, però el deixà per prendre les armes contra Napoleó, a quinze anys El 1815 passà a Amèrica, on lluità contra els independentistes del Perú Enviat a Madrid en missió especial 1824, no participà en el fracàs d’Ayacucho, però els seus enemics l’hi atribuïren Tornat a Espanya, fou destinat a Pamplona 1825 Passà a Barcelona i a Palma en morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlins es destacà aviat, i, ascendit a general, assolí la victòria de Luchana 1836, base de la seva fama El 1837 fou creat per Maria Cristina comte de Luchana i…
casa de Baden
Casa de prínceps del Sacre Imperi que regí diversos territoris alemanys.
S'originà en la família del Zähringen , els quals foren comtes de Brisgòvia, ducs de Zähringen i marcgravis de Verona Armand II mort el 1130 fou el primer 1112 a prendre la denominació de marcgravi de Baden, localitat que heretà de la seva mare, Judit de Backnang Vers el 1155 els descendents adquiriren Hochberg o Hachberg A la mort d’Armand IV 1190, els seus dos fills es repartiren l’herència el primogènit, Armand V, formà la línia de Baden-Baden i adquirí les senyories de Durlach i d’Ettlingen 1218 i la de Pforzheim ~ 1236 El segon, Eric I, formà la línia de Baden-Hachberg extingida el 1418…
Santa Aliança
Història
Tractat signat a París el 26 de setembre de 1815 per Frederic Guillem III de Prússia, Francesc I d’Àustria i Alexandre I de Rússia, del qual havia partit la iniciativa.
El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del papa Pius VII i…
Tronc encefàlic
Anatomia humana
El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part important de les…
maniqueisme
Religions de l’Orient Mitjà
Doctrina de Mani i dels seus seguidors.
Basat en una distinció dualista entre el principi del bé i el del mal, el maniqueisme es caracteritza per una teoria de la salvació que estableix aquesta en tres fases la inicial, en què ambdós principis resten separats, la del temps mitjà o present, en què es barregen, i la del temps final, en què tornen a restar separats El principi del bé s’identifica amb el Pare etern judeocristià, i el del mal, amb el príncep de les tenebres Ahrimān, o Satanàs Del Pare fou engendrada la Mare de la Vida, de la qual nasqué l’Home Primordial, que fou vençut pels dimonis nascuts del príncep del mal el…
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia catalana
Historiador.
Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…