Resultats de la cerca

Fill del sastre Berenguer Serra, és documentat des del 1358, any a partir del qual s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador Des de la desaparició d’aquests mestres vers el 1362-63 la carrera de Jaume Serra es vinculà a la del seu germà Pere Serra , acabat de sortir del taller de Destorrents Tot i algunes comandes menors associades a la cort, en conjunt el taller es consagrà principalment a la realització de taules i retaules destinats a monestirs, catedrals, canòniques i esglésies parroquials La mort…

En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I de Ribelles i Ramon de Ribelles , vassalls 1072-95 del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges Fill o net d’un d’aquests dos possiblement fou el Ponç de Ribelles que com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida 1149, on rebé propietats Fill o germà seu fora Gombau II de Ribelles , que intervingué també en la conquesta de Lleida 1149, on fou testimoni de la seva carta de poblament 1150 i es troba en l’acta de la fundació 1166 del monestir de Santa Maria de…

Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “ vocant Agremont ” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i 1093, on consta que es…

Situació Antiga església parroquial, ara simple capella, que fou des del segle XII una possessió de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església es troba en una vall al sud-oest de Bula d’Amunt, prop del mas Arsós Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 35’ 46,8” E Des de Bula d’Amunt hom hi arriba per un camí que parteix de la D-618, a prop del cementiri, al nord del poble, i que en 3 km de recorregut porta a l’església Història Ja citada el 1068, com a afrontació del territori de la primitiva església de Serrabona Sanctus Johanes de Arensó , fou donada al priorat de…

Situació Una vista de les ruïnes del castell F Tur Les restes del castell de Palol Sabaldòria són situades al costat de llevant de l’església de Sant Miquel i molt a prop seu Per tant, la situació i el camí per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat per a l’església Història L’any 1020 surt esmentat el lloc de Palol en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú “ villa Palaciol ” Cal, però, esperar fins al segle XII, l’any 1167, perquè aparegui esmentat el castell “ castri de Palaciolo ”, quan surt citada la seva església castral, que era sufragània de la de Santa Llogaia d’Àlguema…

Situació Vista de les escasses restes encara subsistents V Buron L’antiga església de Santa Margarida es troba dins el castell de Montclús, que pertanyia a la família Sesagudes i Montseny, que prové d’un castell del mateix nom del qual avui no queden vestigis, i que devia estar situat al vessant de les Agudes Tenim notícies d’aquesta família a partir del 1018 fou entre el 1230 i el 1263, en temps de Guillem, que la família adoptà el nom de Montclús Aquest canvi de nom és signe de l’acostament cap al pla i l’abandó dels llocs més inaccessibles El 1275 Riambau II de Montclús va…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

Situació Vista aèria d’aquesta antiga canònica del Sant Sepulcre, encara en curs de restauració ECSA - F Tellosa Vista del conjunt prioral, que es troba en un planell de dilatats horitzons ECSA - Rambol El priorat de Marcèvol es troba a migdia del poble de Marcèvol, en un planell enlairat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 48” N - Long 2° 30’ 6” E El conjunt és a uns 200 m del poble de Marcèvol PP Història Aquesta església fou la seu d’un priorat del Sant Sepulcre Sembla que els canonges del Sant Sepulcre —orde fundat a Jerusalem el 1114 i confirmat pel papa Calixt II el 1122— d’antuvi s’…

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

Situació Vista del poble de Lluçars, presidit pel seu imposant castell ECSA - F Tur El castell de Lluçars és emplaçat en la plataforma del monticle que presideix el petit poble de Lluçars El castell de Lluçars es troba estratègicament situat, car domina la vall del Queixigar, entre Monesma, al nord, i Falç al migdia, castells amb els quals es comunica visualment Mapa 32-12 289 Situació 31TBG998703 S’hi arriba perfectament amb automòbil des de la N-230, agafant a l’esquerra una carretera local, passat Tolba i abans del pont del Queixigar, entre els quilòmetres 73 i 74 Aquesta carretera segueix…