Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
García Gil Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
El 1632 fou nomenat bisbe de Barcelona Com a tal, convocà i presidí els sínodes del 1634, 1635, 1636 i 1638 Davant les violències i els sacrilegis comesos per les tropes castellanes al Principat, féu instruir procés als responsables i n'excomunicà els caps militars En esclatar la revolta del Corpus de Sang 1640, juntament amb els bisbes de Vic i d’Urgell, pogué evitar que fos cremat el palau del lloctinent, comte de Santa Coloma, però fou del parer que aquest no havia de fugir davant la insurrecció Assassinat aquest i mort el duc de Cardona, successor seu, el govern de Madrid el nomenà…
Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet…
Ignasi Savalls i Peres
Història
Historiografia catalana
Erudit.
Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert interès per a…
, ,
Antoni Noguera i Balaguer
Música
Compositor.
Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba…
Alfredo Papo
Música
Promotor i crític musical.
De família sefardita, des del 1927 visqué a París, on entrà en contacte amb el jazz , música que posteriorment es dedicà tota la vida a difondre En ser ocupada França pels nazis, el 1941 es refugià a Barcelona, on esdevingué un dels principals introductors d’aquesta música Amb Felip Garcia Solà i Antoni Colomé, l'any 1946 rellançà el Hot Club de Barcelona i contribuí a internacionalitzar-lo gràcies als seus contactes amb el crític francès Hugues Panassié Publicà també articles sobre jazz en la premsa diària i en revistes La seva intervenció fou decisiva per a aconseguir les primeres…
la Cavalleria
Nom que adoptaren diversos membres del llinatge hebreu dels ben Labí de Saragossa, a causa de les relacions i la dependència que tingueren amb els templers des del principi del segle XIII.
A partir del regnat de Jaume I assoliren una gran influència, no sols amb la concessió de préstecs oportuns, sinó també com a administradors, batlles, tresorers i consellers reials, o bé destacaren com a financers Jahudán de Cavallería i literats Vidal Yosef ben Labí , Vidal Benvenist de la Cavalleria Constituïda, antigament, en dues branques principals, una bona part de la nombrosa descendència de la família es convertí al cristianisme al principi del segle XV En aquesta nova etapa, s’hi distingiren especialment el jurista Pere de la Cavalleria i els consellers i oficials de Joan II i de…
Museu de Belles Arts de València
Museu
Museu creat a València el 1837 per agregació, a la col·lecció artística de l’Acadèmia de Sant Carles (1768), d’obres procedents de diversos edificis religiosos desamortitzats (1835) —Sant Miquel dels Reis, Portaceli, la Murta, etc— i, posteriorment, de donacions particulars i estatals.
Installat 1838 al convent del Carme, fou obert el 1839 Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946 Amb 85 sales i unes 2000 peces exposades escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc, és especialment ric en obres d’origen valencià en pintura, dels primitius fins avui Pere Nicolau, Andreu Marçal de Sax, Joan Reixac, Dalmau, els Osona, Joanes, Llanos, Ribalta, Ribera, Espinosa, Esteve i Miquel Marc, Maella, Vicent López, Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain, Salvà i Simbor, Verde, els Benlliure, Abril, Agrassot, Martínez i Cubells, Emili Sala, Segrelles i d’…
Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt
Història
Noble.
Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt 1708 Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713 Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos Alliberat 1721, el 1725 li foren retornats els béns confiscats Hom li ha atribuït…
Ferran II
Història
Emperador romanogermànic, arxiduc d’Àustria (1619-1637) i duc d’Estíria.
Fill de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, i net de l’emperador Ferran I, fou educat pels jesuïtes d’Ingolstadt, i el 1596 assumí el govern dels ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, on, per aplicar els preceptes de la Contrareforma, forçà els protestants a la conversió o bé a l’exili Rei de Bohèmia 1617 i d’Hongria 1618, fou designat emperador a la mort del seu cosí Maties I 1619 Aquesta elecció atià la revolta dels txecs, que oferiren la corona a l’elector Frederic V del Palatinat la derrota dels rebels a la Muntanya Blanca 1620 permeté a Ferran II d’abolir l’autonomia de Bohèmia i d’activar…
Josep Espiga i Gadea
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat liberal.
Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en sentit…