Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres —on ja participà en una exposició l’any 1918— i a la Llotja barcelonina De jove conreà el dibuix humorístic, l’impressionisme i fins i tot el surrealisme Aviat, però, se centrà en el paisatgisme a l’aquarella, del qual fou un dels principals conreadors a Catalunya Premio Nacional, 1944 Exposà a Figueres, Girona, Barcelona, Madrid i Burgos, on fou catedràtic d’Institut abans d’ésser traslladat definitivament a Figueres Exposà també a París, Londres i els EUA El 1946 fou un dels creadors del Museu de l’Empordà Publicà el llibre La Costa…

Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista

Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes…

Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta…

Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de  Bonaventura Bassegoda i Amigó  i germà de Pere-Jordi Bassegoda i Musté Són fills seus Bonaventura i  Joan Bassegoda i Nonell Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción…

Llicenciat a l’Escola d’Enginyers de Terrassa el 1943, fou cap del departament tèxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1955 Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1972, el mateix any rebé la medalla del Textile Institute Numerari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1974 i membre de l’editorial Board del “Journal of the Textile Institute” 1979 rebé les medalles de l’Institut Textile de France 1978 i la Warner Memorial 79 1979 Publicà uns 400 treballs, i més de 100 comunicacions en congressos que posen de relleu la seva…

Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i, finalment, provincial de la Corona d’Aragó A partir del 1786 fou acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques una d’inèdita Comedia del glorioso Santo Tomás de Aquino , 1765, i una altra impresa a Barcelona el 1778 Amor destrona monarcas y rey muerto També escriví diversos elogis panegírics circumstancials, una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del beato Juan de Ribera València 1797, i poesies…

Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton,…

Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost…

Deixeble de R Silvestri piano i V Mortari composició, el 1941 inicià la seva carrera concertística, activitat que amplià posteriorment com a director d’orquestra i d’òperes 1952 Guardonat el 1964 amb el Premio Illica, obtingué altres reconeixements per les seves composicions Autor eclèctic, en el seu catàleg sobresurten collaboracions amb L Visconti, com per exemple en l’òpera Mario il mago 1956, guardonada amb el Premi Diaghilev, o la pellícula L’Innocente 1976 La temporada 1969-70 fou director artístic del Teatro San Carlo, i del 1982 al 1986, director i conseller artístic de l’orquestra…