Resultats de la cerca
Es mostren 2715 resultats
martell
Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de…
Societat Anònima de Fibres Artificials
Indústria tèxtil
Economia
Empresa tèxtil constituïda el 1923 per la unió de la Societat Espanyola de Seda Viscosa, creada el 1906 pel grup familiar Vilà i iniciadora de la producció de fibres artificials a l’Estat espanyol, i un grup industrial francès.
Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les installacions industrials es localitzaren al barri de l’estació de Blanes la Selva Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou bombardejada la reconstrucció fou difícil i costosa El 1951 signà contracte amb RHODIACETA —empresa aleshores amb la llicència d’explotació del niló a l’Estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova planta industrial…
vall de Corones
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), la capçalera de la qual és constituïda per les seves crestes del Mig (límit amb la vall de Barrancs) i de Cregüenya (límit amb la vall de Cregüenya).
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la…
lliga italiota
Història
Lliga constituïda, a la fi del segle V aC, per les ciutats de Caulònia, Crotona i Síbaris i estesa posteriorment a totes les altres ciutats de la Magna Grècia, per afrontar la pressió dels habitants de la Lucània i dels Abruços.
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
solanàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples i alternes, de flors actinomorfes, pentàmeres, hermafrodites, amb el calze persistent i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits en baia o en càpsula.
Comprèn unes 2300 espècies, naturals de les zones càlides i temperades Solanàcies més destacades Atropa belladonna belladona Capsicum annum pebrotera , pebroter Capsicum annum varietats picants bitxo , nyora , pebrina, pebrot coent pebrot picant, vitet Cestrum parqui cèstrum parqui Cyphomandra betacea cifomandra Datura arborea trompetes Datura stramonium herba talpera , estramoni Hyoscyamus sp jusquiam Hyoscyamus albus jusquiam blanc Hyoscyamus niger jusquiam negre Lycium europaeum arç de tanques , cambronera, ullastre d’ase Lycium intricatum arç intricat Lycopersicum esculentum tomaquera ,…
rubiàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples, decussades i amb estípules, de flors hermafrodites, actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, isostèmones, d’ovari ínfer bicarpel·lar, generalment entomòfiles, disposades en cimes o en raïms, i de fruits varis.
Consta de més de 5000 espècies, distribuïdes per tot el món Rubiàcies més destacades Asperula cynanchica herba prima Asperula odorata reina dels boscs Bouvardia sp buvàrdia Cinchona sp cincona Coffea arabica cafè Coffea liberica cafè de Libèria Coffea robusta cafè del Congo Crucianella sp crucianella Galium sp espunyidera , espunyidella Galium aparine apegalós , rèvola Galium cruciata creuera , cruciata Galium mollugo espunyidera blanca Galium verrucosum rabosa , rèvola Galium verum espunyidera groga, quallet Gardenia jasminoides gardènia Rubia peregrina rogeta , herba apegalosa…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…
Defensa Social
Partit polític
“Força política integrada per la federació dels centres de Defensa Social, Lligues catòliques i d’altres entitats similars” constituïda a Barcelona el 1903 sota la presidència d’Alexandre Pons i Serra, amb l’objectiu de defensar els interessos del catolicisme.
Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i Lluch, Enric…