Resultats de la cerca
Es mostren 15104 resultats
D’altres moixons
Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid oriol, daurat…
Castell de Roní (Rialb)
Art romànic
Se’n tenen molt poques notícies Fou objecte de reclamacions per part del comte Ramon V de Pallars Jussà contra la família Vallferrera Aquesta el tenia ja en temps del vescomte Isarn de mans dels comtes de Pallars Jussà, però ni ell ni els seus fills no respectaren els acords i se l’apropiaren El 1297 pertanyia a la família Bellera, que el tenia en feu del comte de Pallars Els Bellera el cediren en penyora al vescomte de Castellbò el 1352 Jaume de Bellera el va vendre el 1435 al comte de Foix, i des del 1460 en tenia la plena possessió per manament del rei
Castell de Torallola (el Pont de Claverol)
Art romànic
Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família…
Ferran d’Aunés
Història
  Militar
Almirall de l’imperi Bizantí arran de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus
Isidre Puig i Boada
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema gaudinià a El…
Castell de Savassona (Tavèrnoles)
Situació Planta, feta per JM Pericas al començament del segle XX, del conjunt amb la torre triangular, resta més antiga conservada del conjunt medieval A Pladevall El castell de Savassona es troba situat estratègicament sobre una penya, prop del coll del mateix nom, vora el límit de la Plana de Vic amb les Guilleries Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,2 —y 45,3 31 tdg 452453 Per arribar-hi cal agafar la carretera que surt de Vic i porta al parador nacional de Sau, de la qual cal recórrer uns 5 km,…
Lingüística 2018
Lingüística i sociolingüística
Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…
desemparament
Dret civil català
Situació de risc en la qual es troba l’infant o l’adolescent, provocada pel l’incompliment dels deures inherents dels pares o tutors.
El desemparament perjudica l’interès fonamental del menor, que no disposa dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat En el moment en què es coneix la situació de risc, l’entitat pública corresponent s’ha de fer càrrec de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no s’arriba a una solució adequada per a l’infant Una vegada la Direcció General d’Atenció a la Infància té coneixement de la situació de desemparament, n'ha de fer una avaluació i dictar o no la declaració de desemparament per a aplicar les degudes mesures de protecció Entre aquestes mesures…
pueblo
Etnologia
Individu d’un grup de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord (EUA), que pertanyen a famílies lingüístiques diferents, però tenen una cultura comuna.
Els pobles pueblos són els hopis hopi de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic els tanos tano, de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA Coneixien l’agricultura, i conreaven…
Castell de Fluvià (Sant Esteve de Palautordera)
Art romànic
El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau…