Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Sant Andreu d’Andorra la Vella
Art romànic
Situació L'església de Sant Andreu d'Andorra la Vella actualment es troba ubicada dins una urbanització Tot i que sovint ha estat qüestionat el seu origen romànic, conserva una planta típicament romànica, amb un absis semicircular a llevant i la porta d’entrada a migjorn JM Ubach La capella de Sant Andreu d’Andorra la Vella és emplaçada dins una urbanització que porta el mateix nom Situació x 1°31′45” — y 42°30′30” Per a arribar-hi cal desviar-se de l’avinguda de Meritxell, després de l’aparcament comunal que hi ha en direcció a França, pel carrer del bisbe-príncep Iglesias, el carrer de la…
Sant Esteve de Brió (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Conjunt singular de l'església de Sant Esteve de Brió, la rectoria i una antiga torre civil, tot situat sobre un mateix eix longitudinal, que formen el petit nucli rural de Brió F Tur L’antic poble de Brió era format per un conjunt disseminat de cases, agregat a Sant Miquel de Campmajor situat al marge esquerre del Ser Mapa L38-11257 Situació 31TDG744688 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau 9 km després, cal desviar-se per la carretera de Sant Miquel de Campmajor i el Collell Als 2,5 km cal agafar a la dreta un camí de terra que segueix…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal del Maresme (Mataró)
Art romànic
Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la superfície del…
Sant Andreu d’Évol (Oleta)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’església i el petit nucli que configura la part alta del poble d’Évol ECSA - F Tellosa L’església parroquial de Sant Andreu és a la part més alta del poble d’Évol, sota el promontori del castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 24” N - Long 2° 15’ 0” E Évol és a uns 2 km d’Oleta per la carretera D-4 PP Història Malgrat que per la seva arquitectura és indubtable que aquesta església fou construïda al segle XI, el primer esment documental és molt tardà, de l’any 1347, quan Guillem Fabre, comerciant de Vilafranca, llegà a Sant Andreu d’Évol 5 sous Aquesta…
La Torre Roja (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa de la qual només resten algunes filades del seu basament J Bolòs Fortificació situada al cim del turó de la Torre Roja, a l’extrem d’un serrat, des d’on podem albirar tota la plana de Caldes de Montbui Al seu costat hi ha un vilatge ibèric Mapa L37-15393 Situació 31TDG293094 Si agafem la carretera que va de Caldes de Montbui a Sentmenat, havent passat el pont de la riera de Caldes, cal seguir un camí carreter fins al Roure Gros, tot passant pel costat de diversos masos i granges Des del Roure Gros cal entrar al bosc per una pista uns centenars de metres Quan trobem…
Castell de Preixens
Art romànic
Situació Basament d’una torre del castell islàmic, integrat en el mur nord del castell baixmedieval ECSA - J Giralt El castell de Preixens destaca de la resta del nucli urbà d’aquest petit poble, que és situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt Mapa 33-14360 Situació 31TCG382289 Situat a la part més alta, s’hi arriba des de la Plaça Major per mitjà d’unes escales recolzades sobre la roca És de propietat privada CAT-JGB Història Sembla que el lloc de Preixens fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol IV, després d’haver ocupat la propera vila d’Agramunt el…
Sant Joan del castell de Barberà de la Conca, abans Sant Salvador
Art romànic
Situació Interior de la capella del castell, de planta rectangular, construïda al nivell del primer pis, amb el mur de la capçalera centrat per una esvelta finestra J Fuguet L’antiga església de Sant Salvador, que depengué dels templers, fou bastida al primer pis de l’edifici rectangular adossat a llevant de la torre del castell de Barberà FEB Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Història Sembla que la capella de Sant Salvador fou construïda vers mitjan segle XII, car, quan el comte Ramon Berenguer II donà l’any 1067 al comte Ermengol IV d’Urgell el castell de Barberà, feu constar que es…
Vilatge de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista parcial del conjunt, vers ponent, amb l’església de Sant Vicenç i els basaments de murs que corresponien a antics habitatges i closos ECSA - A Roura Al voltant de la casa forta de Sequèra i a llevant de l’església de Sant Vicenç hi ha un conjunt de restes corresponents a habitatges medievals Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′23″ N - Long 2° 29′32″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia de la casa forta de Sequèra JBM-JSM Vilatge El conjunt d’habitatges medievals més ben conservat és el situat a l’E de la fortificació Els que hi havia…
Palau dels Peguera o de Berga
Art romànic
Situació Façana del palau, tal com és avui, amb les parts medievals, afegides per construccions modernes Luigi Es coneix com a Palau dels Peguera o de Berga, una mansió senyorívola situada a la plaça de Sant Joan, davant l’església del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Berga Aquest palau figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Malgrat que ha estat remodelada en força ocasions en l’actualitat la planta baixa és ocupada per un bar i els pisos són habitats, conserva encara restes evidents…
Sant Andreu de Gargallà (Montmajor)
Art romànic
Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble L’església és…