Situació
Basament d’una torre del castell islàmic, integrat en el mur nord del castell baixmedieval.
ECSA - J. Giralt
El castell de Preixens destaca de la resta del nucli urbà d’aquest petit poble, que és situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG382289.
Situat a la part més alta, s’hi arriba des de la Plaça Major per mitjà d’unes escales recolzades sobre la roca. És de propietat privada. (CAT-JGB)
Història
Sembla que el lloc de Preixens fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol IV, després d’haver ocupat la propera vila d’Agramunt el 1070. Una de les primeres notícies documentals que hi fan referència data de l’any 1172, i es tracta de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens; segons indica la citada escriptura, el testador havia llegat a l’església parroquial de Sant Pere de Preixens un molí dels que ell tenia “in castro de Perexenz”. Una altra notícia data del 1190, quan diversos membres de la família Anglesola, colonitzadors d’aquella àrea, atorgaren a Pere de Preixens i a la seva esposa Maria un solar perquè hi bastissin un capmàs; d’altra banda, els atorgadors declaraven als beneficiaris que no podien escollir cap altre senyor, i els obligaven que tinguessin allí un home preparat sempre per a defensar el castell i la vila amb les seves armes. D’aquesta escriptura s’infereix que els Preixens estaven sota la dependència dels Anglesola, o dit en altres paraules, n’eren feudataris. Del llinatge dels Preixens, que evidentment degué arrelar en aquella contrada a la darreria del segle XI o inici del XII, hi ha nombrosos testimonis documentals; sembla clar que tingué l’origen en el castell de Preixens, en el qual segurament hi feren estatge en qualitat de castlans. Destaquen, d’aquesta família, diversos membres, com és el cas d’Arnau de Preixens, que fou elegit bisbe d’Urgell (1167-95), o al segle següent, un altre membre, dit igualment Arnau de Preixens, que fou nomenat abat de Poblet (1254-67), i un tal Berenguer de Preixens, que figura esmentat en la Crònica de Jaume I.
A la darreria del segle XIV, el 1381, el lloc de Preixens consta que era del donzell Joan de Montcada.
El castell fou reformat considerablement al segle XVI i es convertí en un magnífic casal senyorial d’estil renaixentista; posteriorment s’hi feren altres obres de remodelatge i restauració, configurant la fesomia exterior que presenta ara. Creiem, però, que cal buscar el seu origen en època andalusina, possiblement al llarg del segle X. Devia ser una de les fortificacions aixecades a la conca del Sió i que controlaven la via de comunicació Balaguer-Agramunt-Guissona.
Actualment és propietat particular de la familia Pijuan. (CAT-JGB)
Castell
Les restes del que considerem com a castell islàmic es localitzen fonamentalment a la cara nord de l’actual edifici, encara que molt amagades per les reformes posteriors. Aquestes restes es poden veure en les cotxeres actuals, que es van bastir aprofitant els carreus de la fortificació islàmica. També les obres de remodelatge fetes durant els darrers anys impedeixen realitzar una bona indagació de les estructures primitives.
Els vestigis visibles i que es poden resseguir són una torre i un tram del pany vertical de la muralla. Sembla que la torre era de planta més o menys quadrada, de 5, 09 m a la cara nord, 5 m la cara est i 0, 93 m el tram visible de la cara oest; és orientada al nord i d’ella arrenca en direcció est i formant angle recte, un tram de muralla fins a 9, 20 m, que és on feia un angle recte i continuava en direcció sud (d’aquest tram no hem pogut documentar res perquè està tapat per les cotxeres i la terrassa de l’edifici actual). Es conserva en bastant bon estat l’aparell constructiu de 14 filades, tant a la muralla com a la torre; és fet a base de carreus de gres ben escairats i col·locats quasi arreu en sec; tenen una disposició majoritària al llarg, malgrat que també s’alterna algun carreu al través. De les estructures interiors sols es coneix una cisterna situada a l’interior de la torre de 2, 02 m × 1, 90 m, de la qual és visible un tram d’uns 3 m de fondària, construït a base de carreus petits ben escairats. És coneguda com “la Gotera” i podria tractar-se d’un pou de gel posterior a la torre islàmica.
Per les restes visibles de l’estructura antiga del castell que han pervingut, creiem que es pot datar del segle X. (CAT-JGB)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàgs. 189 i 261
- Sanahuja, 1965, pàgs. 168, 180 i 204
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 436-442
- Baraut, 1990-91, vol. X, doc. 1 672, pàgs. 197-199