Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
Santa Maria de Font-rúbia o Mare de Déu del Coll (Barcelona)
Art romànic
La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i especialment a…
Sant Salvador de les Garrigues (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves…
costumari
Història
Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats en escrit, per tal de regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs i que comporten una situació de dret.
L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…
Meritxell Budó i Pla

Meritxell Budó i Pla
© Govern.cat
Política
Política.
Llicenciada en farmàcia i màster en indústria farmacèutica, ha treballat en el sector veterinari Afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya , del 2004 al 2012 fou presidenta de la secció local del partit a la Garriga Vallès Oriental El 2006 s’incorporà a l’ajuntament d’aquest municipi com a regidora i l’any següent n’accedí a l’alcaldia amb el suport d’un regidor del PP, però el 2008 tornà a l’oposició fins el 2011, que guanyà les eleccions municipals Confirmada a l’alcaldia el 2015, ha estat consellera de Polítiques Socials del Consell Comarcal del Vallès…
Ramon Aixemeno Mostajo

Ramon Aixemeno Mostajo (al davant)
CN Garraf
Vela
Regatista i professor de vela.
S’inicià en classe optimist al Club Nàutic d’Arenys de Mar Quedà en sisena posició al Campionat d’Europa de classe optimist 1989 i primer en la Copa d’Espanya d’optimist 1990 Posteriorment començà a competir en classe 420 i europa Fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya en classe 420, juntament amb Albert Vallès 1993, i campió d’Espanya 1994 en la mateixa classe Es proclamà campió de Catalunya per equips en classe europa 1994, 1995 juntament amb Francesc Basacoma, Maria Martínez i Xavier Soler, i el 1997 aconseguí el mateix títol amb Francesc Basacoma, Xavier Soler i Àlex…
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
Francesc Margarit i del Pont
Història
Bandoler.
Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625 En haver-se d’exiliar 1626 Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro
Baltasar de Muntaner i de Sacosta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12
Emília Carles i Tolrà
Història
Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.
Aquest títol li fou concedit, el 1896, a petició de l’ajuntament, per haver fet realitat diverses obres de caràcter benèfic entre d’altres, l’església monumental de Castellar del Vallès projectades pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà , fundador de la indústria tèxtil coneguda, posteriorment, amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA
Antoni Llasera Parera

Antoni Llasera (expedició Everest 1982)
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Centre Excursionista Montserrat, el 1984, juntament amb Carles Vallès, fou el primer català que assolí el cim del Cho Oyu 8201 m Ha participat en expedicions a Kenya 1974, l’Hindu Kush 1975, el Makalu 1976, els Andes del Perú 1981, l’Everest 1982, 1988, 2000 i el Manaslu 1991, de la qual fou el cap