Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Eritrea 2013
Estat
En un fet sense precedents en els vint anys d’independència, un grup de militars va ocupar durant vuit hores el Ministeri d’Informació a Asmara Els militars, un centenar, van fer llegir públicament al director de la televisió un comunicat en el qual demanaven l’alliberament dels presos polítics i el compliment de la Constitució del 1991, que estableix la pluralitat política Amnistia Internacional, en un document que va fer públic al maig, considera que al país hi ha 10000 presos polítics Una denúncia sobre la violació dels drets humans que subscriuen altres organitzacions, com…
vi d’Alella
Enologia
Vi de qualitat amb denominació d’origen, produït al terme municipal d’Alella (Maresme) i als pobles que hi limiten.
La producció és molt limitada uns 15000 hl/any, a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes d’una superfície global d’unes 9000 ha, només 380 son dedicades al conreu de la vinya És elaborat principalment per la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya fundat el 1906, la qual elabora i comercialitza el 90% de la producció global i aplega aproximadament 200 associats El 80% dels vins alellencs són blancs, secs o dolços, suaus i de cos arrodonit, elaborats amb most de primera premsada, procedent de les varietats de raïm pansa blanca, pansa roja,…
Montserrat Sanahuja Yll
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
S’inicià al Club Mayda, però desenvolupà la major part de la seva carrera al Club de 7 a 9 i també jugà al Club 21 i al Club Tennis Barcino Guanyà sis títols espanyols juvenils i vint-i-sis en categoria absoluta, vuit d’individuals 1974, 1978, 1979, 1981-85, set de mixtos, sis d Montserrat Sanahuja Yll FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA e dobles i cinc per equips –quatre amb el 7 a 9 1974, 1979, 1982, 1985 i un amb el Club 21 1978–, així com sis títols de Lliga, amb el 7 a 9 1974, 1975, 1977, 1979, 1983, 1984 També guanyà cinc Campionats de Catalunya i divuit de Barcelona –…
Daniel Serra Verdaguer

Daniel Serra Verdaguer
Arxiu D. Serra
Natació
Nedador.
En una primera etapa pertanyé al Club Natació Montjuïc des del 1983 i posteriorment passà al Club Natació Catalunya des del 1989 Especialista en estil lliure, fou campió de Catalunya de 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, i en tres relleus En l’àmbit espanyol, guanyà onze títols entre el 1986 i el 1994, dels quals, nou foren a l’hivern sis en 200 m lliure, dos en 400 m i un en 1500 m i dos a l’estiu 200 m i 400 m Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en el Mundial 1986 i en l’Europeu 1985, 1987, 1989, 1991 i en els Jocs Mediterranis, on pujà al podi Guanyà vuit vegades la…
Daniel Solsona Puig
Futbol
Futbolista.
Conegut com El noi de Cornellà , s’inicià la temporada 1969-70 en el Reial Club Deportiu Espanyol d’aficionats i de seguida entrà a formar part del primer equip, on destacà com a migcampista organitzador Debutà a primera divisió al setembre del 1970 Durant vuit temporades 1970-78 disputà 234 partits de Lliga, en què marcà 39 gols i esdevingué un dels ídols de l’afició perica Traspassat al València, hi jugà cinc temporades 1978-83 en 138 partits, i fou campió de la Copa del Rei 1979 i de la Recopa d’Europa 1980 S’incorporà posteriorment al Bastia 1983-86 i al Rennes 1986-87…
Joan Pons Palacios
Motociclisme
Pilot de trial.
Inicià la seva carrera competint en bicitrial amb els equips Rabasa Derbi i Looping Aconseguí dues Copes d’Europa en categoria aleví 1983, 1984 i un Campionat del Món infantil 1986 Amb motos, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1990 i el sènior B 1991 amb Gas Gas Fou campió d’Europa 1992 i guanyà quatre vegades consecutives el Trial de les Nacions amb l’equip espanyol 1992-95 competint amb Beta i Gas Gas L’any 1996 fitxà per Fantic i després tornà a Gas Gas Participà en vuit Campionats del Món 1992-99, en què destacà la tercera posició Assolí quatre podis en grans premis del…
Frontó Condal

Frontó Condal
NET EC
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 24 de setembre de 1896.
Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí…
Mariano Jiménez Tahoces

Mariano Jiménez Tahoces
CN Sabadell / Pere Ferran
Natació
Nedador.
Amb el Club Natació Sabadell, fou setze vegades campió de Catalunya quatre cops en 50 m lliure 1994, 1995, 1996, 1998 un cop en 100 m lliure 1994 un cop en 400 m lliure 1991 un cop en 200 m estils individual 1992 un cop en 400 m estils individual 1992 dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1995, 1996 quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1991, 1992, 1995, 1996 i dos cops en relleus 4 × 200 m lliure 1991, 1996 En l’àmbit estatal, fou vuit vegades campió a l’estiu un cop en 50 m lliure 1995 dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1991, 1994 quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1991…
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes que…
Les drassanes de Barcelona
Art romànic
Els orígens de les actuals drassanes es remunten al segle XIII, quan el rei Pere II el Gran les féu construir extramurs, al final de la Rambla Anteriorment n’hi havia unes altres prop del castell del Regomir, però a partir del 1255 foren gairebé inutilitzades Així doncs, amb l’ajuda de la ciutat i la collaboració de la Generalitat el rei Pere II ordenà la construcció d’un edifici de cos rectangular tancat per totes les cares menys per la que donava al mar El 1322, que regnava Alfons el Benigne, s’inicià la coberta, i les despeses se sufragaren amb els diners de les multes…