Resultats de la cerca

Situació Capella en ruïnes que anteriorment havia estat molt modificada, segons mostra la diversitat d’aparells E Pablo La pista que porta a Olivars surt del quilòmetre 732,2 de la carretera N-II, a la baixada de la Costa-roja, a mà esquerra i en direcció a Figueres La pista passa per sota l’autopista, i fins a Olivars hi ha 1,5 km Mapa L39-12296 Situació 31TDG871557 MLlC-JAA Història L’antiga església o capella del veïnat d’Olivars és situat al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri No en coneixem notícies antigues, i és probable que el titular original en fos un altre En resta…

Situació Edifici medieval destinat a la cria de coloms, considerat per alguns, erròniament, com un columbari romà ECSA - J Bolòs Probable colomar fet amb tàpia situat en uns camps actualment plantats de vinyes, al sud de l’Arboçar de Baix Mapa 35-17447 Situació 31TCF965762 Des de l’Arboçar de Baix, agafarem un camí antic que surt del darrere de les cases que envolten la torre i s’enfila cap al bosc i cap a les vinyes JBM Història No es coneix cap document que esmenti aquest colomar Quan fou identificat, es va creure que era un columbari romà, és a dir, el lloc on es guardaven les cendres dels…

Situació Sector nord-oest d’aquesta església situada al cementiri del poble de l’Esquèrda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al cementiri del poble de L’Esquèrda, a 350 m al SE del nucli actual Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 49′ 03″ N - Long 2° 32′03″ E Per a arribar a L’Esquèrda, cal prendre la carretera D-619 en direcció a Sant Pau de Fenolhet Poc abans de travessar el congost de la Clua de la Fou, després del pont que salva el riu Aglí, surt un trencall a mà dreta D-19 que porta a L’Esquèrda DB-CPO Història Són ben escasses les dades documentals d’aquesta església, que depengué…

Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…

Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…

Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta 1 640 m alt, a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp 2 536 m La construcció de noves installacions, hotels i telesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurat el telecabina al puig d’Alp 2 404 m

Indústria de la construcció, de la fusta, del tabac, tèxtil i alimentària Dominada per Roma, l’antiga Scodra esdevingué, sota Dioclecià, capital de la província Bizantina fins al s XII, pertangué després a serbis, turcs i venecians 1396, amb el nom de Scutari, passà a l’imperi Otomà 1477 fins el 1913 i fou presa encara per montenegrins i austríacs i per les tropes de l’Entesa És seu del metropolita de l’església nacional ortodoxa

Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació

L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial

N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130