Situació
Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell.
J. Bolòs
Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres.
Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona. Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell. Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen.
Castell
La part més important de les construccions sembla que era al capdamunt del turó més alt i situat més cap a llevant. En aquest indret encara podem veure nombrosos murs; això no obstant, sense una acurada excavació és difícil de saber les característiques de l’edifici al qual pertanyien. En principi, però, sembla que tots foren bastits en una mateixa època.
A l’extrem oriental d’aquest conjunt de parets, sembla que hi havia un cos principal, el qual té una amplada de 5,10 m i una llargada d’uns 7,20 m. El gruix dels seus murs és d’uns 90 cm. Aquesta construcció sembla, amb tot, com si restés inclosa en una altra de més gran, que té una amplada de gairebé 5,50 m i una longitud de poc més de 12 m. A l’extrem de ponent potser s’hi adossava un altre edifici amb una amplada de 4,50 m i una llargada d’uns 7,50 m. Així, doncs, en conjunt, tenim una fortificació amb una longitud de més de 18 m, de la qual podem veure força restes de murs a tots quatre costats, encara que potser la paret més ben conservada és la de la cara de tramuntana.
A uns 40 m de distància, cap a ponent, trobem una altra construcció coetània, situada al cim d’un altre turonet. En aquest cas, és formada per un sol cos de planta rectangular, el qual te una amplada de 7,60 m i una longitud de 12,20 m. La paret té un gruix de 100 cm. A la cara de ponent, podem veure tres espitlleres. En aquest edifici, com també en el situat una mica més amunt, tot l’interior de la construcció conservada és ple de terra i de rocs. Els carreus que formen els mur d’aquests edificis són ben escairats i força grans (per exemple: 20 × 55 cm, 30 × 45 cm, etc.).
Tot i que, sense tenir fonts escrites i només amb el que s’ha conservat, sigui difícil d’assegurar-ne res, en principi podem suposar que aquests dos edificis pertanyien a un castell construït cap al segle XIII.
Bibliografia
- Jaume Coberó: Vallferosa. Un terme ric en art i arqueologia, “Muntanya”, núm. 720, Barcelona 1982, pàgs. 61-62.