Resultats de la cerca

Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa…

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors de totes les…

Llicenciat 1960 i doctor 1968 en història per la Universitat de Barcelona, fou deixeble tardà de Jaume Vicens i Vives i collaborador de Jordi Nadal Cursà un postgrau a l’École des Hautes Études de la Sorbonne a París 1960-61, on fou deixeble de Pierre Vilar En retornar inicià la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona 1961-66 El 9 de març de 1966 donà suport a la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona SDEUB a la sala d’actes del convent dels Caputxins de Sarrià, que acabà amb l’assalt policial conegut com la Caputxinada De…

Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i Jaume Finestres i de Monsalvo , monjos de Poblet, d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al collegi de jesuïtes de Barcelona, on tots els germans estudiaren i el 1727 s’inicià una amistat epistolar entre Maians…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…

El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que…

El 22 de juliol de l’any 1668, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pagès i Vallgornera Segle XVII, prior claustral de la seu de Tortosa diputat militar Tomàs Nogués, mossèn, de Lleida diputat reial Pere Orient, ciutadà honrat de Barcelona i Tortosa oïdor eclesiàstic Dídac Morer, canonge d’Urgell oïdor militar Miquel de Pallarès i de Monjo, donzell de Barcelona oïdor reial Francesc Boneu, ciutadà de Barcelona Joan Pagès, prior claustral, paborde i canonge de Tortosa, sembla provenir de la família dels barons de Sant Joan de Pladecorts,…

El 22 de juliol de l’any 1659, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau d’Àger Tremp 1592 – Vallfogona de Riucorb 1672, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Àngel del Pas, donzell de Perpinyà diputat reial Lluís Lopico de Xixon, mossèn i ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Genís, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francisco Onofre de Pedrolo, donzell, cavaller de l’orde de Montesa oïdor reial Jaume Llobregat i Amill, ciutadà honrat de Barcelona Pau d’Àger era fill d’Onofre d’Àger…