Resultats de la cerca

Deixeble de RL Finney a la Universitat de Michigan i de B Blacher a la Hochschule für Musik de Berlín, és un dels autors més premiats dels Estats Units entre molts d’altres, rebé el premi de la Fundació Koussevitzki 1966 i el de l’International Rostrum of Composers Award de la UNESCO 1971 El 1965 entrà com a professor assistent a la Universitat de Pennsilvània i més tard esdevingué professor numerari d’aquest centre Es retirà de l’ensenyament el 1997 La seva obra, amb influències de compositors com G Mahler, B Bartók i de l’impressionisme francès Debussy, es caracteritza per les tendències…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…

Fill de Thomas Arnold Fou professor de poesia a Oxford 1857-67 Durant molts d’anys exercí d’inspector d’ensenyament i, a través de contactes amb professors europeus, treballà en la reforma dels mètodes educatius anglesos Schools and Universities on the Continent 1868 La seva poesia, molt de l’època victoriana, es distingeix per la influència dels grecs, de Goethe i d’alguns contemporanis com Browning o Tennyson Entre d’altres, publicà el poema dramàtic Empedocles on Etna 1852, dues sèries de Poems 1853 i 1855 i la poesia completa 1869 El seu to greu i melangiós traeix una ironia que domina la…

Al marge dels circuits comercials en els seus inicis, tingueren una gran importància com a nuclis de desenvolupament de les idees renovadores del bop els anys quaranta Posteriorment, el terme ha estat aplicat a certes fórmules de concert, generalment en petits locals, en les quals preval l’aspecte competitiu

És una pràctica freqüent des del s XVIII

Les més conegudes són les de F Lizst Rigoletto Paraphrase de concert , 1860

Consta de diferents moviments per a solista o per a petit conjunt de cambra En el seu origen quasi no es distingia d’altres formes instrumentals, com el concerto , la simfonia, la tocata, etc A la segona meitat del s XVI aparegué la canzone da sonar o canzone sonata i es fixà el terme per exemple, una sonata per liuto , del 1561 Al marge d’unes poques sonates destinades al teatre, durant l’època barroca n'aparegueren dues modalitats, essencials per a la seva evolució la sonata da chiesa i la sonata da camera La primera es caracteritza normalment per quatre moviments introducció de caràcter…

Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el…

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta La revista, escrita en català, té dues etapes En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números L’assaig de temàtica valenciana fou predominant Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí…

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…