Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
La cristianització de l’Empordà
Art romànic
Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…
Bibliografia general referent al romànic de l’Empordà
Art romànic
Obres i treballs generals Canapost Excursió al Gran i Petit Ampurdà , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm 82 Barcelona agost del 1885 Catàleg del Museu Frederic Marès , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1979 pàg 20 núm 785 Cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols Casa amb elements romànics Excursió a Sant Feliu de Guíxols, etc , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XII, núm 125 Barcelona març del 1889 Collegiata de…
Vilobí d’Onyar
Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de SantPere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de…
Santa Coloma de Marata (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga parròquia d’aquest dilatat terme municipal, objecte de diferents campanyes de restauració, vista del costat de llevant M Anglada L’església parroquial de Marata es troba al mig del poble homònim, disseminat, a la dreta de la riera de Corró Mapa L37-15393 Situació 31TDG433109 S’hi arriba per la carretera de les Franqueses a Cànoves, per un trencall que es troba a la dreta cap a llevant, al quilòmetre 3 La pista que condueix fins a l’església té un recorregut d’uns 300 m MAB Història Marata és una de les antigues parròquies que formaven part de les Franqueses del Vallès, segons…
Santa Margarida del Soler (Lladurs)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Encara que el mas el Soler i l’església de Santa Margarida siguin dins el terme parroquial de Timoneda —i, antigament, també dins el terme del castell de Timoneda—, l’accés més fàcil no és l’itinerari seguit per anar a Santa Eulàlia de Timoneda i a la major part de les cases de la parròquia, sinó que s’ha d’agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a arribar, al cap de 7,600 km, a Santa Maria de Lladurs, església que resta situada a la vora esquerra de la carretera Arribats allí, cal seguir el camí…
Sant Serni de Meranges
Art romànic
Situació Vista de l’església des de la banda de llevant, ambl’absis i l’inici de la nau, als quals s’adossa un cosd’edifici molt més tardà ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Serni és al bell mig del poble de Meranges, situat a 1 540 m d’altitud, als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Mapa 35-10 216 Situació 31TDH003002 Des del poble de Ger, situat al km 172 de la carretera N-260, surt en direcció nord-oest la carretera local que, després de 10 km, porta a Meranges RMAE Història La parròquia de Meranicos és esmentada en…
Sant Feliu de Fillols
Art romànic
Situació Edifici característic del segle XII, amb l’absis decorat per un fris de dents de serra sota la cornisa, un campanar modificat a la seva part alta, i uns afegits tardans al sector meridional ECSA - A Roura El poble de Fillols és al fons de la vall drenada pel riu de Fillols, afluent per la dreta del Cadí, al vessant occidental del Canigó L’església parroquial de Sant Feliu destaca al centre del nucli de població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 46” N - Long 2° 24’ 36” E Per a arribar-hi cal situar-se a Vilafranca de Conflent a la N-116 i agafar la carretera D-116 fins a Cornellà de…
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…
Sant Pere de les Preses
Art romànic
En la primera referència documental coneguda del lloc i la parròquia de les Preses, datada l’any 922, Elienard llega en testament a la seva muller Ricarda l’alou de les Preses, que havia adquirit per aprisió Uns anys més tard Ricarda emmaridà de bell nou amb un cavaller anomenat Salla aquest matrimoni fou el fundador del cenobi de Sant Benet de Bages, al qual feren donació l’any 957, per tal de contribuir a l’aixecament de la fàbrica, de l’alou de Sant Pere de les Preses Segons figura en el document, Ricarda cedí a l’esmentat monestir, per a remei de la seva ànima “ …ipsum nostrum alaude quem…