Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Eduard Strasburger
Botànica
Botànic polonès.
Estudià la divisió cellular, el paper dels cromosomes en la reproducció dels vegetals, les diferents etapes de la mitosi profase, metafase, anafase i el transport d’aigua en les plantes
mononucleòtid nicotinamida
Bioquímica
Compost format per nicotinamida unida, mitjançant un enllaç β-N-glucosídic, a la posició l´ de la D-ribosa i fosforilat en posició 5´.
És un precursor del NAD La síntesi enzimàtica de la nicotinamida és obtinguda a partir dels eritròcits i d’hemolitzats humans És totalment soluble en aigua i insoluble en acetona
la Torre del Comte
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la ribera del Matarranya, des dels tossals que separen aquesta vall de la de Calapatar (penya Cavallera, 534 m alt) fins al riu, límit occidental del terme.
El terme és drenat, a més, pels barrancs del Regall o de la Canaleta i de la vall de Viguera, afluents, per la dreta, del Matarranya La meitat del territori és coberta de bosc de pins 903 ha Les terres de regadiu 73 ha, on es conrea alfals, oliveres, patates i mongetes, s’estenen tot al llarg del riu i són regades amb l’aigua del Matarranya, a través de la séquia d’Arnau que pren l’aigua després de la confluència amb el Tastavins, passa damunt el barranc del Regall per un aqüeducte i és utilitzada encara als termes de Cretes i de Calaceit, fins a la confluència amb el barranc de Calapatar, al…
l’Alqueria de la Comtessa

Municipi
Municipi de la Safor, situat al S de Gandia, a mig camí de Gandia i l’Oliva, a la dreta del riu d’Alcoi i dins l’horta de Gandia.
Gairebé tot el terme és pla Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut La terra inculta és gairebé inexistent El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra el conreu dels tarongers és dominant La ramaderia és domèstica Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària fins el 1960 i…
la Culla

Aspecte de la Culla
© CIC-Moià
Masia
Convent
Museu
Antiga masia fortificada del municipi de Manresa (Bages).
Situada en un turó a l’est de la ciutat, ha estat restaurada i convertida en el centre d’interpretació Casa de la Culla dedicat a l’agricultura, la cultura del vi i l’educació ambiental La visita de les diferents estances de la casa, el celler tradicional i els camps de vinya permet conèixer la història de la viticultura al Bages i els processos tradicionals de producció de vi A més, a l’exterior s’ha desenvolupat un projecte d’horts comunitaris amb l’objectiu de fomentar l’organització collectiva, crear espais d’aprenentatge i promoure l’horticultura ecològica a la ciutat Des…
el Joèu
Els ulls del Joèu, prop d’Era Artiga de Lin, al naixement aranès d’aquest riu
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la Garona per l’esquerra.
Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al…
Rafelbunyol
L’església de Rafelbunyol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca; el terme s’allarga d’E a W en un terreny pla i al·luvial que vers l’interior s’alça suaument en els dos turons dits els Germanells (103 i 96m alt.), que s’avancen a la propera serra Calderona.
És drenat per la riera de la Rambleta L’agricultura ocupa pràcticament tot el territori El secà es redueix a unes desenes d’hectàrees de garrofers i ametllers, en procés de desaparició El regadiu, que aprofitava tradicionalment l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada per a l’horta, ha estat incrementat fortament durant el s XX amb aigua de pous els principals conreus són les hortalisses en producció intensiva horta antiga i sectors pròxims al poble i el tarongerar Les principals activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de preparació de fruita La població…
càries dentària

Evolució d’una càries dentària
© Fototeca.cat
Odontologia
Procés patològic, d’etiologia no ben definida, que causa la destrucció de les dents.
Consisteix en una pèrdua de les sals minerals pròpies de les substàncies dures de la dent, seguida d’una dissolució dels seus elements orgànics Els teixits durs de la dent són destruïts, i la polpa dentària sofreix un procés inflamatori i necròtic Segons quina és la part de la dent afectada, hom parla d’una càries de l’esmalt, de la dentina o del cement Hom pot considerar tres teories etiopatogèniques de la càries Segons la teoria endògena la lesió originària és produïda per un procés bioquímic enzimàtic a l’interior de la dent La teoria estructural es basa en factors higiènics, climàtics sol…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la condició que…
esterificació
Química
Procés que s’esdevé en fer reaccionar un àcid carboxílic amb un alcohol per a donar un èster, segons la reacció
.
El procés d’esterificació introduït per EFischer i SSpeier el 1895 consisteix a bullir a reflux l’acid carboxílic amb un excés de metanol o d’etanol en presència d’un 3% de clorur d’hidrogen Els catalitzadors preferits actualment acostumen a ésser àcid sulfúric concentrat o un àcid de Lewis La reacció d’esterificació és una reacció d’equilibri, però és possible d’aconseguir una conversió en èster fins al 90% utilitzant un gran excés de l’alcohol A gran escala, on és important d’economitzar alcohol, hom fa servir diversos artificis per tal d’eliminar l’aigua que es va formant en el procés i…