Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
Cremada
Són anomenades cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen Habitualment, el terme s’utilitza per a referir-se a les cremades tèrmiques , causades pel contacte amb una font de calor intens Tanmateix, aquest terme també es refereix a les cremades químiques , causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o àlcalis potents Les cremades són molt freqüents, ja que es produeixen sovint com a conseqüència d’accidents domèstics, laborals i d’altres àmbits Les causes de les cremades tèrmiques…
història de la música
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets musicals, que arrenca dels anys setanta del s. XVIII, en què l’erudit Charles Burney (1726 – 1814) publicà la seva General History of Music (1776-89).
Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus orígens en les…
La contribució de la família Cavaillé al progrés tecnològic
Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues que encara…
Els briòfits: molses
En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…
Les Gavarres i el massís de Cadiretes
Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…
El Collsacabra
Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…
Ramon d’Olmera i d’Alemany, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa (1614-1617)
El 22 de juliol de l’any 1614, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ramon d’Olmera i d’Alemany Segle XVI – Barcelona 1616, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Alexandre d’Alentorn i de Botella, senyor de Seró diputat reial Maties Joan Tomàs, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Joan Pelegrí, cambrer d’Arles oïdor militar Ramon d’Olmera i de Sarrovira, donzell de Girona oïdor reial Pere Antoni Vinyola, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El diputat…
Sociologia 2013
Sociologia
Pobresa i exclusió social en temps de crisi Al final del 2013, les autoritats espanyoles van anunciar la fi de la recessió econòmica iniciada l’any 2008 amb l’explosió de la bombolla immobiliària Malgrat els bons auguris, que van pronosticar una lleugera recuperació per a l’any 2014, la realitat és que la crisi persisteix i ha deixat profundes seqüeles de pobresa i exclusió social Durant aquest temps les carències i privacions s’han estès entre amplis sectors de la població També s’ha observat un agreujament de la pobresa extrema i una accentuació de les desigualtats socials Moltes famílies…
waterpolo

L’equip de waterpolo del CN Barcelona participà com a selecció estatal en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920)
AF CEC / CO DE TRIOLA
Waterpolo
Esport de pilota que confronta dos equips de set jugadors en un espai d’aigua degudament delimitat i senyalitzat (habitualment una piscina).
El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…
Portugal

Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…