Resultats de la cerca
Es mostren 6670 resultats
Castell de Saüquet (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Aquest castell, situat probablement prop de Taús i Castells, al límit amb el Pallars Sobirà, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que va donar la meitat d’aquest castell a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Uns anys més tard, el 1194, aquest castell junt amb els castells de Saüquedell, Taús i de Castells, van ser motiu de lluita entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarascó i Bernat de Taús, i Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es va arribar a l’acord que Pere d’Orcau tindria vuit homes en aquests castells En concret, al…
Santa Maria de Castellàs (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
El lloc de Castellàs, segons el Spill … del vescomtat de Castellbò, pertanyia al vescomtat i formava la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò, que incloïa els llocs de Castellàs, Biscarbó i Malveí Al segle XIII hi ha documentat el canonge d’Urgell, Berenguer t d 1211, fill de Pere III, vescomte de Vilamur, com a senyor de Castellàs L’església de Santa Maria de Castellàs apareix en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 En la relació del 1312 l’església no fou visitada però sí que el seu capellà fou cridat a…
Sant Miquel de Xixons (Riner)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, no passà d’ésser una capella rural del terme de la parròquia de Sant Martí de Riner Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona a través de la parroquial de Riner Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1027 en el testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, la qual manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet L’any 1093, la muller d’Hug Dalmau de Riner-Cervera, anomenada Adalès, deixà en el seu testament les seves dominicatures del Grau, repartides entre Sant Miquel i Sant…
Pascual Juan Emilio Arrieta
Música
Compositor navarrès.
Inicià els primers estudis musicals a Madrid, i a disset anys viatjà a Milà i ingressà al conservatori A aquesta època italiana pertanyen el glòria a quatre veus, algunes cançons i l’òpera Ildegonda 1845 Acabats els estudis tornà a Madrid i dirigí un concert al Teatro del Circo per celebrar l’aniversari de la reina, on s’interpretà la simfonia de l’òpera Ildegonda i una obra de G Rossini El 1847 entrà a formar part de La España Musical, associació formada per compositors i artistes, com ara H Eslava, J Asenjo Barbieri i J Gaztambide, que estaven decidits a donar a conèixer l’òpera espanyola…
mecanicisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca d’…
manuar
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora, prèviament doblades per tal de compensar-ne les irregularitats.
En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que reuneix novament…
exposició
Música
Secció en què es presenta el material temàtic principal del moviment, objecte de posteriors repeticions o elaboracions.
Actualment, es restringeix l’ús de la paraula a les seccions corresponents de la fuga i de la forma sonata En el cas de la fuga , l’exposició és constituïda per les diferents entrades de les veus que hi participen Aquestes presenten, de manera obligatòria, el subjecte i la resposta, que poden estar enllaçats per una codetta i, de manera opcional, un o més contrasubjectes L’exposició pot anar seguida d’una contraexposició El terme també es pot aplicar a les posteriors entrades del subjecte i la resposta en tonalitats diferents a la inicial En el cas de la forma sonata , es considera que l’…
Club Bàsquet Santa Coloma
Basquetbol
Club de basquetbol de Santa Coloma de Gramenet.
Fundat el 1948, debutà a la segona categoria catalana B Durant la dècada de 1960 començà a pujar de categoria jugant a la pista de Can Sisteré, coberta l’any 1972 Entre el 1967 i el 1975 jugà a segona divisió estatal Renuncià a la categoria a causa de problemes econòmics i retornà a categories territorials El 1984 comprà els drets de federació del Cotonificio de Badalona i debutà a primera divisió estatal Patrocinat per Licor 43, i amb el nom de Bàsquet CC Santa Coloma, jugà dues temporades a la màxima categoria Un dels jugadors més destacats fou Joaquim Costa La primera temporada es…
Benet Baïls
Música
Matemàtic català.
Vida Es formà a Tolosa i a París Anà a Madrid com a professor d’arquitectura i matemàtiques de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Dedicà la seva vida a la divulgació científica i participà activament en la vida cultural del país Les seves obres principals tracten sobre matemàtiques, camp en el qual sobresortí Els seus Elementos de matemáticas 1772-83, en deu volums, foren molt influents Fou un entusiasta amant de la música i el 1775 publicà una adaptació castellana de les Leçons de clavecin, et principes d’harmonie 1771 d’Anton Bemetzrieder, on, lluny de limitar-se a donar una…
Altas variedades
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 95 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Barcelona, Jad Films França ARGUMENT I GUIÓ Manuel Maria Saló FOTOGRAFIA Mario Pacheco blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE María Rosa Ester MÚSICA Josep Solà SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Christian Marquand Walter, Agnès Laurent Ilona, Ángel Aranda Rudolf, Marisa de Leza Lita, Vicky Lagos Rosita, María Fernanda Ladrón de Guevara Mercedes, Josep Maria Caffarel Valera ESTRENA Barcelona, 20051960, Madrid, 13031961 PREMIS Ciutat de Barcelona 1960 millor director Sinopsi Ilona és una refugiada hongaresa a Barcelona…