Resultats de la cerca
Es mostren 6443 resultats
chansonnier
Música
Literalment significa cançonetista, cobler.
Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat, Gaston Couté i…
Jaume Ferrús
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important Anava…
Josep Plana i Dorca
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula Vallmitjana amb…
Ricard Català i Marçal
Literatura catalana
Poeta i editor.
Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les activitats modernistes…
bandeira
Història
Expedició exploratòria amb finalitats econòmiques, anomenada també entrada, empresa pels colons del Brasil, sobretot pels de Sāo Paulo, del segle XVI al XVIII.
Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del segle XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del segle XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias Pais…
qualificat | qualificada
Dret processal
Dit de la circumstància atenuant la influència de la qual sobre el subjecte del delicte té més intensitat que la que bastaria per a ésser apreciada per la llei.
osseta
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen mixt iranocaucàsic establert a la regió d’Ossètia, que des del segle VII aC fins al sI dC estigué sota la influència escita.
Al final del s XII l’imperi tàtar arribà fins a Ossètia Al final del s XVIII sobretot a partir de la construcció de la fortalesa de Vladikavkaz, el 1784 començà el procés de russificació, sobretot a les ciutats L’any 1959 hi havia uns 410 000 individus
formigó autocompactable
Construcció i obres públiques
Tipus de formigó que, en estat fresc, expulsa l’aire sota la sola influència del seu mateix pes, de manera que no requereix d’una vibració o compactació artificial.
La base d’aquest tipus de formigó és un contingut molt elevat d’ultrafins i additiu superplastificant, juntament amb un contingut normal de ciment i aigua El seu ús és avantatjós quan la compactació per vibració és especialment difícil, com en el cas de peces molt armades o de forma complexa, o bé quan es desitja una alta qualitat d’acabat, com en les peces prefabricades Constitueix una de les darreres, i més importants, innovacions relatives a la tecnologia del formigó
climatologia
Meteorologia
Geografia
Ciència del clima, que estudia els factors que el produeixen, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius.
La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…
Mortimer
Família noble anglonormanda que adquirí importància en les marques gal·leses i tingué una notable influència política als segles XIII i XIV, com a comtes de March i d’Ulster.
El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra Segons les…