Resultats de la cerca
Es mostren 15543 resultats
Ferran Martorell Oliveras de la Riva
Esport general
Dirigent esportiu.
Lligat al Reial Club Deportiu Espanyol en diverses etapes, fou vicepresident primer 1982-89 amb Antoni Baró de president El darrer any accedí a la presidència de manera interina El 1990 creà, juntament amb Agustín Mellado, la primera fundació de futbol a l’Estat espanyol, la Fundació Ferran Martorell, dedicada a fomentar el futbol de base
vàlvula
Vàlvula de papallona [Neyrpic-France]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Mecanisme que és disposat en una canonada, en una cambra, etc, per tal de regular, interrompre o restablir el pas d’un fluid.
Les vàlvules per a conduccions , accionades manualment a voluntat, que funcionen segons els mateixos principis que les aixetes, poden ésser vàlvules d’assentament, vàlvules de comporta, vàlvules de papallona o vàlvules de bola Mentre que en les vàlvules d’assentament un obturador cònic es desplaça, en fer girar el seu cargol, en la mateixa direcció del fluid fins a obturar l’orifici que li serveix d’assentament, en les vàlvules de comporta l’òrgan obturador talla la vena fluida transversalment en les vàlvules de papallona l’obturador gira angularment al voltant d’un eix transversal situat a l…
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…
Alteracions de la menstruació en el climateri
Les manifestacions més evidents del climateri són les referides a les modificacions que s’observen en la presentació de les menstruacions És normal que en un moment donat de la vida, generalment entre els 40 anys i els 50, els cicles menstruals es tornin irregulars, com també que es modifiqui la intensitat i la durada de les hemorràgies L’edat exacta en què comencen els canvis i les característiques de les modificacions són molt específiques en cada cas particular, raó per la qual no se’n poden determinar estrictament els criteris de normalitat En alguns casos els canvis són precoços, en d’…
Primera respiració del nadó
Tan bon punt se separa de l’organisme matern, l’infant ha de començar a respirar, per tal d’obtenir l’oxigen imprescindible per a la vida i eliminar el diòxid de carboni derivat del seu metabolisme, l’acumulació del qual és tòxica Durant l’embaràs, l’oxigen passa de la sang materna a la sang fetal a través de la placenta, i des d’allí arriba al fetus pel cordó umbilical de la mateixa manera, però en sentit invers, se n’elimina el diòxid de carboni En els primers moments que segueixen el naixement, el fetus encara resta unit a la mare pel cordó umbilical, on, si es palpa, encara…
Hiperplàsia suprarenal congènita
Patologia humana
És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun dels quals…
El tabac com a droga
El tabac arriba a convertir-se per a les persones fumadores en un fet inherent a llurs activitats quotidianes, com ho poden ésser menjar o beure La persona habituada té la necessitat de fumar per tal de sentir-se bé i ho fa sense plantejar-se els motius que l’impulsen a fer-ho L’única cosa que sap és que, si no fuma, no se sent bé Aquest tipus de comportament del fumador respecte al tabac és el mateix que segueix qualsevol toxicòman respecte a la seva droga Per això, hom pot considerar el tabac com una droga i el tabaquisme com una toxicomania No totes les toxicomanies són iguals, perquè els…
Sant Feliu de Vilac

Portal de l’església de Sant Feliu de Vilac
© Fototeca.cat
Església
Església romànica dels segles XII-XIII situada fora del nucli antic de la vila de Vilac (Viella), a l’extrem oest de la població.
L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a…
Llibre II dels Paralipòmens
Foli 1v, amb una curiosa representació del Davallament i amb un peix-sirena a la base Es tracta d’una composició que formava part de l’exemplar original o hi fou afegida posteriorment Hi ha diverses hipòtesis G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 6 és un manuscrit en pergamí, format per 51 folis de 32 x 24 cm en la redacció del qual, en lletra carolina, intervingué més d’una persona fou escrit l’any 1066 per ordre del canonge Ermemir, segons hom llegeix a la inscripció del foli 50v Et liber istud fuit scriptus in anno VI Philippi regis, sub ordinatione Ermemiri sacerdotis Valete qui…
Pòlip i nòdul de les cordes vocals
Patologia humana
Definició Són anomenats pòlips i nòduls de les cordes vocals, i en conjunt pseudotumors inflamatoris de la laringe , una sèrie de trastorns caracteritzats per la formació d’una prominència anòmala en la mucosa laríngia, en general localitzada a les cordes vocals, que es presenta a conseqüència d’una inflamació crònica deguda a factors irritants, especialment el tabaquisme i el mal ús de la veu Causes i tipus Els pseudotumors inflamatoris s’esdevenen a causa d’una irritació crònica de la mucosa laríngia, que pot ésser deguda a un ús inadequat de la veu o bé a l’acció de diverses substàncies…