Les manifestacions més evidents del climateri són les referides a les modificacions que s’observen en la presentació de les menstruacions. És normal que en un moment donat de la vida, generalment entre els 40 anys i els 50, els cicles menstruals es tornin irregulars, com també que es modifiqui la intensitat i la durada de les hemorràgies. L’edat exacta en què comencen els canvis i les característiques de les modificacions són molt específiques en cada cas particular, raó per la qual no se’n poden determinar estrictament els criteris de normalitat. En alguns casos els canvis són precoços, en d’altres tardans; de vegades, les modificacions menstruals són notables, però en d’altres són mínimes fins al moment de la desaparició.
A partir del moment en què comencen els canvis menstruals, els cicles poden modificar irregularment la durada: de vegades s’allarguen i d’altres s’escurcen. L’abundor i la durada de les regles també és variable, i tant poden ésser curtes i minses, com llargues i abundoses. En l’època pròxima a la menopausa no són rares les regles molt abundoses, a causa d’un excés de producció d’estrògens. També és habitual que entre una regla i una altra hi hagi pèrdues petites, que de vegades es confonen amb una menstruació. Sigui com sigui l’evolució al començament, generalment les regles es van distanciant cada vegada més, a mesura que s’acosta la menopausa. No és gens estrany, fins i tot, que entre la penúltima regla i l’última passin alguns mesos.
Tanmateix, com que és relativament freqüent que fins i tot alguns anys abans de la menopausa les regles es produeixin molt espaiades, només es pot determinar que s’ha produït la darrera de manera retrospectiva, quan ja han transcorregut 12 mesos com a mínim sense que s’hi presentin hemorràgies menstruals. Aquest fet té una important significació pel que fa a la capacitat reproductora de la dona, és a dir, a la possibilitat que es produeixi un embaràs. Cal tenir molt en compte que, ni que sigui d’una manera molt irregular, se solen produir ovulacions que no poden relacionar-se cronològicament de la forma habitual amb les hemorràgies menstruals. És possible, per tant, que si es creu que ja no hi ha ovulacions i es deixen de prendre les mesures anticonceptives adequades es pugui arribar a produir un embaràs no desitjat.
A més, per bé que a certa edat és normal l’aparició d’alteracions menstruals, no sempre es pot atribuir al climateri l’aparició d’una regla atípica. Tot i que en la majoria dels casos les modificacions menstruals són efectivament normals, hi ha vegades que corresponen a veritables trastorns patològics. És fins i tot possible que es tracti d’una malaltia que s’hagi desencadenat, o accentuat, amb els propis canvis hormonals del climateri. Per exemple, els desequilibris hormonals poden afavorir el desenvolupament de tumors uterins benignes, com pòlips o miomes, que es manifesten amb una sagnada abundosa. Per això és aconsellable que tota dona se sotmeti a un control ginecològic durant l’època del climateri, per tal de conèixer l’origen de les modificacions menstruals de forma personalitzada en cada cas, i tractar de corregir els eventuals trastorns patològics de manera adequada, i precoçment.
Finalment, cal destacar que, d’ençà del moment en què s’hagi dictaminat el cessament de les regles —com ja ha estat dit, de manera retrospectiva, quan ja haurà transcorregut un any d’ençà de la darrera—, tota hemorràgia vaginal s’haurà de considerar presumptament patològica. En aquest sentit, cal remarcar, per exemple, que els tumors malignes que es desenvolupen en el cos de l’úter són molt més comuns després de la menopausa, i que entre les manifestacions que els són pròpies hi ha les sagnades vaginals; per tant, davant d’una hemorràgia d’aquest tipus, cal practicar les mesures orientades a esbrinar-ne l’origen, per tal de procedir al tractament oportú.