Resultats de la cerca

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu

Estudià a França i al Brasil El 1930, després de la revolució de Getúlio Vargas, fou nomenat director de l’escola de belles arts de Rio de Janeiro i projectà una renovació completa de l’ensenyament tradicional D’entre les seves obres cal esmentar l’edifici del ministeri de l’educació i la salut 1943, en collaboració amb Niemeyer, Reidy, Vasconcellos i Le Corbusier, el pavelló del Brasil a la ciutat universitària de París i el projecte de Brasília

Format a l’Institut Nacional de Música en les disciplines de piano i harmonia, durant la Primera Guerra Mundial tingué ocasió de contactar amb D Milhaud, que romangué al país entre el 1916 i el 1918 i que li donà a conèixer les aportacions de músics com I Stravinsky o A Schönberg A partir dels anys vint exercí la docència a l’Institut Nacional de Música i fundà la societat Pro Arte 1924 i l’Associació Brasilera de Música 1930 Gallet fou un dels pioners en l’estudi de la música autòctona brasilera, que introduí en composicions com l’obra vocal Canções populares brasileiras 1924-28, Nhô chico…

El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al Festival…

Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre els estudis filològics al…

Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un tedèum, lletanies…

Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí 1950, obres per a guitarra,…

Estudià piano i composició a l’Escola de Música de la Universitat Federal de Rio de Janeiro UFRJ Fou crític musical del diari "Jornal do Brasil" Autor sobretot d’obres per a piano i orquestra de cordes, ha estat premiat per algunes de les seves composicions, entre les quals destaquen Variações Sinfónicas 1981, per a orquestra, Tres Momentos para Violoncello Solo 1986, tercer premi del Consell Internacional de Composició de Budapest i Sinfonia Horizontes , composta en commemoració dels 500 anys del descobriment d’Amèrica i primer premi en el Concurs Nacional de Composició el 1992 És director…

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes, i també…

Fill d’un immigrant alemany, es formà en acadèmies militars del Brasil i dels Estats Units El 1964 s’adherí al cop d’estat del general Castelo Branco, que obligà a dimitir el president João Goulart Secretari general del Consell de Seguretat Nacional del 1967 al 1969, des d’aquest any fins al 1973 dirigí Petrobrás, companyia estatal de petrolis Els anys que exercí la presidència del Brasil 1974-79 liberalitzà el règim militar i aprovà mesures que facilitaren al seu successor, João Baptista de Figueiredo, el canvi a un règim civil