Resultats de la cerca

Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…

El 1859 i el 1898 poden ser dos anys per a marcar les llindes d’un període històric Ambdós comparteixen l’esclat de sengles guerres exteriors amb components colonials Foren, però, dos conflictes bèllics absolutament contraposats, victòria al primer, derrota al segon entrada triomfal al nord d’Àfrica el 1859, sortida vergonyosa del Carib i les Filipines el 1898 d’iniciativa plena el victoriós, a remolc de fets aliens no volguts el que acabà amb la desfeta amb ressons d’entusiasme manipulat el del Marroc, amb plena oposició popular, malgrat la pressió governamental…

Si és difícil de diferenciar la cultura popular de la cultura pròpiament dita en un sentit genèric i universal, és evident que aquesta problemàtica és extensiva a l’art Pel que fa al cas, els diferents punts d’anàlisi adoptats solen variar, encara que dins una línia interdisciplinària els resultats no tenen per què ser discordants En efecte, veiem que, des de l’òptica de la història de l’art, l’art popular ha estat el gran absent, i això també es pot fer extensible a la perspectiva antropològica o etnológica, on es veu que l’art té molt poca cabuda, i perquè sol considerar-se com una…

En el procés de canvi que significà l’ensorrament de l’antic règim i l’emergència de la societat burgesa, les pautes culturals van ser redefinides tan dràsticament com l’organització política i social mateixa Explicar aquest procés, però, no resulta pas senzill, per dues raons fonamentals La primera és de tipus metodològic hom s’ha de posar d’acord en una definició adequada i comprensible del que és cultura la segona, de tipus pràctic són molt poques les investigacions generals sobre la cultura d’aquest període que vagin més enllà de la literatura o de l’art Per tant, tota reconstrucció…

El context europeu Pocs períodes de la història europea han viscut transformacions tan substancials com les que experimentà el segle XVIII, autèntic preludi del que ha estat, en essència, la societat contemporània I aquesta afirmació és vàlida des de qualsevol dels àmbits que conformen la totalitat de les societats des dels estrictament materials fins als “espirituals”, passant pels tecnològics, els polítics i els socials Escena de caça, sd MMVR / RM Efectivament, el 1789 Europa havia començat a fer passos decisius cap a la modernitat i estava a punt de deixar enrere la carcassa de l’antic…

Del 1977 al 1996, el sindicalisme espanyol va haver de créixer com a organització, en primer lloc, i, a més, va haver de consolidar la seva presència en els sectors productius i enfortir la seva representació institucional en els centres on s’adopten les decisions socioeconòmiques més rellevants Durant la primera dècada després de la seva legalització, va haver de fer front, a més, a una política de concertació amb les forces empresarials i els poders públics, en què l’objectiu principal no era el repartiment dels fruits obtinguts pel creixement econòmic, com va ser la concertació europea de…

Els viatges a l’espai Les imatges que se’ns apareixen immediatament quan parlem de ciència-ficció són les de la nau espacial, del viatge interestellar i del contacte amb altres formes de vida I, com que la ciència-ficció parteix de la recerca científica, es comprèn fàcilment que els temes de la conquesta de l’espai, dels mitjans de transport i de les telecomunicacions hagin dominat l’imaginari científic del segle XX El mateix inventor del terme anglès science fiction del qual deriva el català ciència-ficció, Hugo Gernsback, nascut a Luxemburg i emigrat a Amèrica, era un apassionat de les…

Joaquim Mir 1873-1940 El roc de l’estany cap al 1903 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Al tall del 1900, l’onada d’arquitectes i d’artistes de procedència catalana actius a l’illa és ostensible Queda perfilat, així, un periple que caracteritzarà l’època del Modernisme, i que es projectarà, en la seqüència que aquí ens interessa, fins a l’any 1914 El fenomen, a més de tenir conseqüències, compta també amb els seus antecedents Genèricament, es localitzen al llarg del vuit-cents, i la seva freqüència augmenta a mesura que avancem en el temps A l’època del Romanticisme, al voltant del…

Aqüifers amb problemes d’explotació als Països Catalans, concretament de sobreexplotació i de salinització Maber, original de l’autor La utilització de les aigües subterrànies arreu del món ha provocat un seguit de problemes, alguns irreparables Fins i tot s’han inutilitzat aqüífers, amb el corresponent impacte sòcio-econòmic, i moltes vegades ecològic, damunt les regions implicades i sempre com a reflex d’una manca d’ordenació, control i gestió de l’explotació Els Països Catalans no són aliens a aquesta problemàtica, i malauradament gran part dels seus aqüífers són mostrats com exemple dels…

Mesura quantitativa del temps geològic establerta per Williams i comparació amb la que s’obtindria d’aplicar la mateixa unitat de temps amb les dades actuals de la geocronometria Williams buscà una unitat de mesura derivant-la de l’escala ordenada de les edats geològiques obtinguda amb l’estudi paleontològic i estratigràfic i l’anomenà geòcron D’ací establí la mesura quantitativa dels sistemes i les sèries del Fanerozoic Dades elaborades per l’autor En geologia, la dimensió temps és d’una importància cabdal, perquè el fruit de la investigació geològica és sobretot el coneixement de l’…