Resultats de la cerca
Es mostren 3280 resultats
Jaume Bach i Núñez

Jaume Bach i Núñez (esquerra) i el seu fill Eugeni
© Bach Arquitectos
Arquitectura
Arquitecte, germà del poeta Josep Ramon Bach .
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…
Frederic E. Clements: una ecologia del canvi
Frederic E Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles 1869-1949 i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la superfície…
equació del transport
Física
Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada r.
Té en compte les pèrdues clàssiques suma algèbrica de les entrades i les sortides que tenen lloc en la direcció r considerada, pèrdues degudes a les partícules que, per xoc dintre de l’element dV , han deixat de tenir la direcció r , pèrdues per absorció de partícules en el dV , guany de partícules en la direcció r per xoc en el dV i guany de partícules degut a l’existència eventual d’una font en el dV L’equació del transport, dita també de Boltzmann, és emprada en l’estudi de la difusió de partícules en un medi
secret messiànic
Bíblia
Expressió amb què hom designa l’actitud que, segons l’evangeli de Marc, mantingué Jesús de Natzaret quant a l’aplicació pública del títol de Messies a la seva persona.
L’ordre de Jesús als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies ha estat interpretada molt diversament hom hi veu expressat el desig d’evitar les connotacions polítiques amb què el messianisme era entès pels contemporanis de Jesús o bé l’exigència d’una acceptació incondicional de la persona de Jesús com a condició prèvia a qualsevol aplicació d’aquell títol veterotestamentari Tanmateix, la pregunta pel sentit que pot tenir secret messiànic resta, exegèticament parlant, com a qüestió oberta
catarsi
Psicologia
Exteriorització, sovint emocionada, i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques (externes o internes), els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.
El mot implica l’element curatiu o palliatiu que hom espera d’obtenir amb l’alliberament, descàrrega o abreacció dels continguts reprimits, en una mena d’acció “purgativa” catàrtica El concepte de catarsi, en psicopatologia, fou emprat per primera vegada per Breuer i Freud mètode catàrtic Ulteriorment, i d’una manera poc estricta, hom parla de catarsi en qualsevol mètode psicoteràpic en què es doni una exteriorització de continguts mentals carregats d’afecte
búnquer barraqueta
Política
Expressió amb què hom designa els sectors més integristes de la societat valenciana, que es destaquen també per llur posició anticatalana i en contra de la unitat de la llengua.
artteràpia
Mètode terapèutic basat en l’expressió a través de les arts visuals, especialment de les arts plàstiques i l’escultura, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional del pacient.
empremta genòmica
Biologia
Mecanisme epigenètic de regulació de la transcripció de l’ADN que restringeix l’expressió d’un gen en funció de si ha estat heretat del progenitor masculí o del femení.
Per poder reconèixer el seu origen patern, els gens que presenten aquest tipus de regulació són modificats durant la formació dels gàmetes mitjançant l’addició de grups metil, canvis en les histones o la formació de llocs d’hipersensibilitat La manca d’empremta genòmica en aquests gens provoca diverses malalties i diferents tipus de càncer, com ara les síndromes de Prader-Willi, d’Angelman i de Beckwith-Wiedermann
neokantisme
Filosofia
Corrent filosòfic del kantisme que, sota el lema de ‘‘retorn a Kant‘ (segons l’expressió d’O. Liebmann), sorgí a mitjan segle XIX i ha durat fins al segle XX.
Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista
met
Mot emprat en l’expressió fer el paper de met (o fer el met), que significa ‘fingir, algú, per conveniència que no està al cas de res, fer el beneit’.