Resultats de la cerca
Es mostren 2404 resultats
El retorn dels “papers de Salamanca”
Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…
La Segona Germania
La Segona Germania 1693 La Segona Germania constituí, sens dubte, la revolta purament antisenyorial més gran que tingué lloc a l’antic Regne de València Va ser una revolta centrada al quarter de la Marina i les Muntanyes, comarca a cavall de les actuals províncies d’Alacant i València, encara que de les inquietuds que alimentaren la insurrecció, en participaren altres localitats valencianes Una revolta a la qual prestaren molt poca atenció tant els autors propers als fets com la historiografia posterior, fins que Adolf Salvà i Ballester, el 1941, i Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, el…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…
La vida a la rereguarda
En el transcurs de la Guerra, una sèrie de factors van afectar d’una manera o d’una altra la població de Catalunya i van augmentar en intensitat i problemàtica a mesura que el conflicte avançava Els aspectes ideològics, polítics o socials van incidir sobre una part de la població de Catalunya, bàsicament els adults i els majors d’edat però també les persones de qualsevol edat, fins i tot els nadons, van ser víctimes dels bombardeigs Aquest exemple també és vàlid per a la major part dels altres temes que són objecte d’aquest capítol Els bombardeigs, els refugiats, la fam, la militarització i…
El pas dels sarraïns per l’Empordà
Art romànic
El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…
Sant Iscle de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al límit amb el Vallès Oriental..
Situació i presentació Dins la comarca, limita amb els municipis d’Arenys de Munt W, Canet de Mar S i Sant Cebrià de Vallalta E El territori és molt muntanyós i apareix trencat per nombroses valls solcades per torrents torrent de l’Oradella, al límit amb Arenys de Munt, de Sant Iscle, de Can Palau i altres valls subsidiàries, alimentades per l’aigua de les abundants fonts que hi ha esparses pel terme Els punts més alts de la serra de Montnegre són, de ponent a llevant, el turó d’en Vives o Montnegre de Ponent 759 m, el Turó Gros 757 m, ambdós separats pel coll de Basses, i el Montnegre de…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Crevillent

Detall de la Casa de la Vila de Crevillent
© Francesc Candela Bueno
Municipi
Municipi del Baix Vinalopó, que ocupa el vessant sud-oriental de la serra de Crevillent i una gran part de la plana litoral intermèdia entre els deltes del Vinalopó i del Segura.
L’economia i la població El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície alluvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo 1593 ha al municipi, migpartida amb el terme d’Elx el Saladar n’és una part integrant semibonificada Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla alluvial, abans d’arribar al toll El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga Al secà 25% de les terres conreades es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu 75%, que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot…
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…
Anselm Viola i Valentí
Música
Compositor i pedagog català.
Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…