Resultats de la cerca
Es mostren 11045 resultats
Castell d’Avalrí (Montescot)
Art romànic
No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit
fàtua
Islamisme
Resposta del muftí a una consulta jurídica.
Té correspondència amb el ius respondendi romà Per regla general no té força executiva i només serveix per a aclarir punts foscs de la llei o orientar sobre casos nous Les consultes poden ésser fetes pels particulars, els jutges o els governants i, per a respondre-les, el muftí ha d’inspirar-se en precedents i no en el seu judici personal La condemna a mort de l’escriptor Salman Rushdie dictada per l’aiatollà Khomeynî a través d’una fàtua 1989 constitueix un cas excepcional tant per l’extrema gravetat de la sentència com pel caràcter executori amb què fou dictada
esturió
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ganoideus, de la família dels acipensèrids, d’uns 150 cm, amb el cos allargat, de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d’escuts, la boca petita i oberta en la part inferior del cap, el musell amb quatre barbetes i la cua heterocerca.
Habita a la mar a força profunditat a l’estiu puja pels rius, on té una fresa de fins 2 milions d’ous, i torna a la mar Les cries resten al riu fins a 2 anys després van a la mar, on atenyen la maduresa sexual, que s’esdevé entre 7 i 14 anys, i tornen una altra vegada al riu per fresar Habiten a les costes de tot Europa i del Canadà, bé que darrerament llur nombre ha disminuït molt De llurs ous hom treu el caviar Als Països Catalans, on havia estat abundant a l’Ebre, ha desaparegut totalment
èstrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters.
Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements
aquifoliàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per tres gèneres que comprenen unes 400 espècies d’arbres o arbusts, propis de zones càlides o temperades.
Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I…
baroscopi
Física
Aparell emprat per a verificar la validesa del principi d’Arquimedes en els gasos.
És una balança de braços iguals que a pressió atmosfèrica normal manté l’equilibri entre una esfera de coure, buida i tancada hermèticament, i una altra de massissa de pes equivalent i, per tant, de volum molt més petit Collocat el baroscopi a l’interior d’una campana de buit, en fer disminuir progressivament la pressió de l’aire de la campana mitjançant una bomba de buit, hom observa com la balança es decanta cap al costat del qual penja l’esfera buida, perquè, en disminuir la pressió, la força ascensional sobre l’esfera buida disminueix molt més ràpidament
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals
hidrogel
Química
Gel col·loidal en el qual l’aigua és el solvent.
El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les…
crassulàcies
Botànica
Família de rosals integrada per uns 35 gèneres que apleguen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies o subarbusts, generalment suculents, de distribució gairebé cosmopolita.
Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, arròs de pardal, pa de…
Centre Constitucional
Política
Partit polític creat el 3 de març de 1931 per unificar l’acció de la Lliga Catalana i dels conservadors mauristes dins el conjunt de la política espanyola.
Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la…