Resultats de la cerca

Protegit per JR Becher i B Brecht, conreà la poesia sobre el recent passat polític alemany, a  Erinnerungen an einen Planeten ‘Records d’un planeta’, 1963, Unterwegs nach Utopia ‘Caminant cap a Utopia’, 1977 i Stilleben ‘Natura morta’, 1983 els contes irònics i novelles satíriques com Die Beerdigung findet in aller Stille statt ‘L’enterrament té lloc amb tot el silenci’, 1968 de caràcter policíac, Die geheime Bibliothek ‘La biblioteca secreta’, 1972, Tagträume in Berlin und andernorts ‘Somnis diürns a Berlín i altres llocs’, 1972 i Diesseits des Erinnerns ‘En aquest costat del…

Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intellectuals i…

Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches Wörterbuch der…

Membre del partit democratacristià, fou secretari d’afers estrangers 1951-58 i presidí la comissió executiva de la CEE 1958-67, però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle Fou president del Moviment Europeu 1968-74 i membre del Bundestag 1969-72 Formulà l’anomenada doctrina Hallstein el govern alemany de la República Federal d’Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l’URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d’Alemanya Aplicada a Iugoslàvia 1957 i a Cuba 1963, fou substituïda des…

Participà en la Primera Guerra Mundial com a cap d’estat major del IV exèrcit i com a general de l’XI exèrcit Acabada aquesta, dirigí la comissió negociadora de l’armistici 1918 Cap del nou exèrcit des del 1920, portà a terme una política de reorganització i preparació per recuperar el potencial passat fent cas omís dels acords de Versalles amb la connivència de Rússia El 1926 fou destituït del seu càrrec, bé que seguí la seva tasca a favor de l’exèrcit El 1930 i el 1932 fou elegit diputat del Partit Popular alemany

Format en la tradició acadèmica de Königsberg, París i Munic, adoptà la tècnica dels impressionistes, però amb una pinzellada molt més nerviosa i expressiva S'adherí al moviment de la Sezession de Berlín, i el 1911 un atac de feridura l’abocà a una pintura molt més dramàtica, de la qual sobresurten una cinquantena d’autoretrats, en molts del quals es representa acompanyat d’un esquelet Figura important i menystinguda de l’art europeu —hom l’ha comparat amb Van Gogh—, trencà amb l’idealisme i la mitologia del postromanticisme alemany i obrí el camí als nous corrents…

Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de…

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…

Inscrit dins la línia de Bruno Taut, amb qui collaborà, s’associà 1925 a Der Ring, la unió berlinesa d’arquitectes, defensora de l’arquitectura moderna, i urbanitzà la Siemensstadt, on construí, més tard 1930, blocs d’habitatges Després de la Segona Guerra Mundial tingué un paper remarcable en la reorganització de l’urbanisme alemany i féu el gratacel Romeu i Julieta 1957-63 i la Sala de Concerts, a Stuttgart, l’Institut de Segon Ensenyament a Lünen Westfàlia, una de les seves obres més importants, la Nationalbibliothek de Berlín 1963 i, la més coneguda de totes, la Filharmònica…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà a l’Òpera de Magúncia Posteriorment es presentà en diversos escenaris de Wiesbaden i Oldenburg, com a membre estable de les seves companyies d’òpera Membre de l’Òpera de Düsseldorf el 1964, simultaniejà la seva dedicació a aquest teatre amb diverses actuacions arreu d’Europa Cantà als teatres d’òpera de Ginebra i París i als festivals de Bayreuth i Salzburg El 1981 obtingué un èxit clamorós com a Rei Marke Tristany i Isolda a Stuttgart, amb la producció de G Friedrich Destacà sobretot en els papers per a baix profund, amb una especial…